Els manresans no acaben d'estar convençuts que la ciutat pugui ser considerada una destinació turística. I això és un dels punts dèbils i una de les amenaces detectades pel Pla de Màrqueting Turístic de Manresa que ahir es va presentar a l'auditori de la Plana de l'Om. El document té com a objectiu identificar els recursos turístics que té la ciutat, potencials, amenaces, fortaleses i oportunitats. A partir d'aquí proposa estratègies perquè el turisme sigui una font de promoció econòmica i cultural més de la ciutat.

Segons el pla elaborat per l'empresa Expertus i finançat per la Diputació de Barcelona, Manresa té una posició de centralitat a Catalunya que la fa atractiva. A partir d'aquí hi ha cinc elements primordials dels quals pot presumir i promoure: el Camí Ignasià, el carrer del Balç, la basílica de la Seu, la Cova de Manresa i la DO Pla de Bages. Així doncs, identifica que els principals sectors estratègics turístics de la ciutat són l'àmbit cultural i el religiós-espiritual. Sense oblidar l'enoturisme i el turisme de natura.

La diagnosi

En la diagnosi s'identifiquen els punts dèbils de la ciutat, entre els quals detalla la manca de senyalització, sobretot fora del centre de la ciutat; pocs aparcaments gratuïts; la poca sensibilització dels manresans; que el turisme espiritual s'identifiqui tan sols amb la Cova; que no es destinin més diners a la promoció turística i el que considera una manca de col·laboració més estreta entre el sector públic i el privat.

També enumera amenaces: que les comarques veïnes es promocionen, igualment, per captar visitants; torna a posar èmfasi en l'escàs interès de la població; problemes de mobilitat; manca d'inversions del sector privat; que no s'arribi a atraure turistes de Barcelona o que no s'aprofitin els esforços fets els últims anys.

En canvi, de les fortaleses de la Manresa turística el pla cita la seva centralitat; la proximitat amb grans centres turístics del país com Barcelona o Montserrat; els accessos a la ciutat; els seus valors patrimonials o que és una ciutat còmode. Finalment detecta com a oportunitats que s'aprofiti la figura de sant Ignasi no tan sols com a personatge religiós sinó històric; el projecte Manresa 2022; la coordinació hotelera amb Cardona i Montserrat; o treure partit dels lligams entre la Seu i Santa Maria del Mar (temples construïts per Berenguer de Montagut); i atraure turisme de Barcelona.

Les propostes

Perquè els punts dèbils i les amenaces deixin de ser-ho, per consolidar les fortaleses i per aprofitar les oportunitats, el pla proposa un marc operatiu que té en compte aspectes com la gestió, productes turístics, la seva promoció, la comunicació i finalment aspectes a tenir en compte per a la seva comercialització.

Aconsella, per exemple, aspectes d'organització interna dels professionals dedicats a la promoció turística, la creació d'experiències i oferir productes i serveis innovadors o reforçar la marca Manresa. També crear una targeta, la Manresa Card, en comerços i vinculada a activitats de promoció de la ciutat. També l'assistència a fires de turisme, tenir molta cura amb les publicacions que s'editen i dur a terme accions promocionals a professionals del sector. Pel que fa a la comunicació aconsella elaborar un pla anual, i en l'aspecte de la comercialització recomana potenciar les vendes a través de la web, arribar a acords amb touroperadors i amb empreses de transport de Barcelona i entorn, i no oblidar les accions de comercialització en línia.