La Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran de Manresa demana a l'actual equip de govern, format per CDC i ERC, i a la resta de partits polítics que es presentin a les eleccions municipals que es posicionin a favor o en contra de reobrir la residència Catalunya i d'aprofitar part del Centre Hospitalari i del convent de les caputxines per posar-hi places geriàtriques públiques o concertades.

La Plataforma recorda que Manresa té un dèficit important de places públiques de residència, amb només 58 a la de la Font dels Capellans.

Proposen que l'Ajuntament ofereixi a la Generalitat l'equipament de la residència Catalunya actualment buit pel trasllat dels seus estadants a la residència Sant Andreu. La justificació d'aquest canvi «argumentada per l'equip de govern municipal va consistir en la impossibilitat de fer-hi algunes obres de reforma (sortida d'emergència) perquè l'edifici estava catalogat com a protegit».

La Plataforma afegeix que, quan ja s'havia efectuat el trasllat, «l'Ajuntament va reconèixer que no era cert i, per tant, a l'edifici s'hi podien fer les obres de reforma que calgui». A més, «el cost econòmic per acollir novament el servei que s'oferia és factible per la mateixa estructura i equipament que disposa, factors que afavoreixen el seu restabliment com a residència».

També consideren que l'Ajuntament i la Fundació Sant Andreu Salut han de mantenir les 21 places públiques de la residència Catalunya en col·laboració amb la Generalitat.

Proposen com a possible indret per acollir una residència el convent de les caputxines, ja que la comunitat religiosa ha manifestat reiteradament la seva voluntat de cedir l'espai com a equipament per a les persones grans de la ciutat. Una altra alternativa és «aprofitar l'actual equipament del Centre Hospitalari, ja que en un temps no gaire llunyà quedarà buit».

Segons la Plataforma, «l'aprofitament d'aquest equipament com a residència, i també com a centre de dia, és factible ja que podria utilitzar-se bona part de la infraestructura existent». El document elaborat amb les aportacions dels integrants de la Plataforma afirma que, «donat que l'Ajuntament va modificar puntualment el POUM requalificant-lo amb un 60% d'equipament assistencial i el 40% restant com a residencial, caldria demanar a la propietat una compensació solidària per aquest canvi normatiu que l'afavoreix».