El nivell de segregació de les escoles de Manresa està lleugerament per sota de la mitjana catalana. Tanmateix les famílies que ahir van participar en la matinal per conèixer millor els centres de primària públics de la capital del Bages van concloure -en un dels actes en què es va a posar a debat la problemàtica- que la segregació encara és una assignatura pendent.
Els sociòlegs que mesuren la guetització a les escoles utilitzen l'índex de dissimilitud, que indica la proporció d'alumnat que hauria de canviar d'escola perquè la distribució fos igualitària. El darrer estudi fet públic pel Síndic de Greuges sobre la matèria, del 2016, indica que a Manresa l'índex de dissimilitud és del 0,42 (en una escala que va del 0 al 1), mentre que la mitjana catalana, segons l'estudi, és del 0,45. De fet, és la mitjana de les ciutats del país amb més de 50.000 habitants sense comptar Barcelona. Unes xifres que reflecteixen una realitat que ahir va ser objecte de debat en la matinal que portava per títol «Parlem de les Escoles Públiques», organitzada per la Xarxa d'Associacions de Famílies d'Escoles Públiques (XAFEP) de Manresa, i que va tenir lloc a la sala d'actes de l'institut Lluís de Peguera.
L'encarregat d'exposar el fenomen de la segregació escolar i les seves conseqüències va ser l'educador social i sociòleg de la UVic Jordi Collet, que coneix la situació de la capital del Bages, i va donar una altra perspectiva de la problemàtica. «No s'ha de valorar una escola en particular, sinó el conjunt. El problema recau en si les aules reflecteixen la diversitat i la realitat de la societat, i si hi ha escoles amb un percentatge molt alt de nouvinguts vol dir que n'hi ha d'altres que no n'hi ha, i per tant la gran majoria de l'alumnat pertany a una mateixa classe social. És un repte de tota la ciutat», destacava.
En aquest sentit, l'expert de la UVic va voler desmentir la idea estesa entre molts pares que una aula amb un alt percentatge d'alumnes nouvinguts repercuteix negativament en els resultats acadèmics del fill. «Les estadístiques demostren que un nen amb un bon nivell d'estudis no obtindrà males notes perquè molts dels seus companys pertanyin a una altra classe social i tinguin un rendiment escolar més baix. Les xifres ens indiquen el contrari, que aquest nen pot tenir bones notes», va afirmar. Collet va defensar les aules amb un alumnat heterogeni perquè, precisament, els grups d'estudiants amb bones notes arrosseguen els que no tenen un rendiment escolar tan alt i, així, el conjunt de la classe acaba obtenint uns millors resultats.
Diferències entre centres
Tot i que Collet va fer una explicació general del que suposa la segregació, sense entrar en detalls de quins són els centres manresans amb més o menys presència d'alumnes nouvinguts o d'una classe social més desafavorida, al llarg de la jornada sí que hi va haver referències al fenomen a la ciutat. A la matinal de la XAFEP també va intervenir la reconeguda pedagoga Agnès Torras, que va parlar de l'escola pública a Manresa. En els primers minuts de la seva intervenció va demanar a una antiga alumna de l'escola Renaixença, una de les que té una major presència d'alumnes immigrants a la ciutat, que expliqués com havia repercutit en la seva educació el fet de tenir uns companys de classe de procedències diferents.
«El fet que hi hagués més immigració no va dificultar el meu aprenentatge. Al contrari, va fer que tingués menys perjudicis», va afirmar. Una de les impulsores de la jornada sobre escoles públiques, Yolanda Delgado, deia a aquest diari que havien escollit aquesta temàtica per obrir la jornada perquè «és una qüestió que també afecta la ciutat i se n'ha de parlar obertament». De la mateixa manera que es va esmentar el cas de la Renaixença, els organitzadors de les activitats d'ahir deien que, en una enquesta realitzada als assistents, alguna família de l'escola Flama havia deixat constància que un dels assumptes pendents en aquest centre educatiu és, precisament, incrementar el nombre de nouvinguts entre l'alumnat. L'altra cara de la moneda.
L'expert de la UVic va apel·lar a «la valentia» de les famílies a l'hora d'apostar per unes escoles amb un alumnat d'un perfil divers perquè, d'aquesta manera, «així els nens tindran més oportunitats». L'objectiu, va remarcar, «ha de ser que els alumnes obtinguin el títol i continuïn els estudis postobligatoris».
