Miquel Cubeles Bielsa (Favara, Saragossa, 1956) era professor d'EGB, després de batxillerat, va ser director d'escola professional, va passar a atendre menors tutelats i a especialitzar-se en la inserció social de joves en risc a Igualada i al Raval de Barcelona, i va fer el salt al Líban per fer una feina similar però en condicions més extremes amb refugiats sirians i iraquians, mitjançant el projecte Fratelli, en què col·laboren les Escoles Cristianes La Salle i els Germans Maristes. Ha estat a Manresa i Sallent per explicar la feina que fan per donar suport als més vulnerables. Diumenge, Mans Unides celebra el seu acapte anual per recollir fons amb els quals fer possible que causes com aquesta tirin endavant.

Per què treballeu des del Líban?

Perquè al Líban hi ha un milió i mig de refugiats de la guerra de Síria. El Líban té 4,5 milions d'habitants, més 1,5 milions de sirians, més mig milió de palestins i altres refugiats com els iraquians. Fa 3 dies jo era allà.

Accedir a Síria no és possible?

L'any 2015 quan hi vam anar no es podia treballar directament a Síria. Havies d'entrar amb un visat, era una guerra molt dura i una forma de fer-se solidari era treballar donant acollida a les persones que la patien. Hi ha 5,5 milions de refugiats sirians fora d'un país de 23 milions d'habitants. A més, hi ha 6,5 milions de desplaçats interns dintre de Síria. Gairebé la meitat de la població del país s'ha desplaçat dintre o fora de les fronteres amb la seva casa destrossada i pèrdua de propietats i de la seva seguretat.

Com arriben al Líban?

Entren amb un estatus de desplaçats de guerra i el Líban els ajuda en funció de les ajudes que rep. El 2015 el Líban va rebre ajudes per poder-los escolaritzar i al matí les escoles públiques atenien els nens libanesos i a les tardes els refugiats. Van aconseguir així escolaritzar-ne la meitat, uns 250.000.

Ser escolaritzats devia ser un pas important.

Sí, però estar escolaritzat no garanteix que tinguin plaça l'any següent.

Ha de ser enormement complicat per a un país de 4,5 milions d'habitants tenir més de 2 milions de refugiats.

El Líban és el primer país en el qual pensen, sobretot els que tenen família allà. Els refugiats es conformen llastimosament amb qualsevol cosa. Viuen en edificis a mig construir que ocupen, en camps de refugiats o compartint petits habitatges.

De la guerra de Síria no paren d'arribar-ne informacions contradictòries. Què passa allà?

Hi ha interessos dels Estats Units, Rússia, Iran, Turquia, Aràbia Saudita... És una guerra a Síria, però d'interessos internacionals.

Quins interessos?

De tot tipus, estratègics, econòmics, el problema kurd.

Les potències internacionals han anat a Síria a ajudar o a aprofitar-se'n?

A ajudar no. Això ho fan les ONG i algunes, potser no totes. Ajudar sense interessos, deixem-nos d'històries... Allà hi van a sucar.

Però si hi ha hagut mig milió de morts!

Hi ha molts morts que són també d'altres països. Però qui hi va no es retira quan té una quantitat determinada de morts perquè, malauradament, els interessos són superiors al nombre de morts. La guerra continua.

Vostè ha estat a prop de la zona de combat?

El setembre vaig ser a Alep i se sentien les bombes. Et deien: 'no et preocupis, això és a 15 quilòmetres'. És una desfeta sense sentit amb civils fent d'escuts humans, i els morts continuen sumant.

Les famílies volen tornar?

Sí que ho volen, però tenen por de tornar i un futur incert, i les famílies no volen un futur incert per als seus fills. No tenen propietats i els poden fer reservistes i cridar a files. Tenim un jove acollit que té pànic perquè sap que si torna el cridaran a files.

Qui guanya la guerra?

La guerra no té un guanyador, la guerra sempre la perd el poble. La perden els morts, els refugiats, i encara que Baixar al-Àssad continuï en el poder no ha guanyat la guerra perquè el seu poble l'ha perdut. I no vull anar més enllà perquè aquí pots dir unes paraules i allà t'esclata el tema i el meu interès és ajudar les persones. No soc analista polític.

On treballa?

Nosaltres tenim un centre a Beirut i un altre a Sidó, a 120 quilòmetres de Damasc. Treballo diàriament amb famílies sirianes i vaig anar a Alep per viure en primera persona la tragèdia.

Quines històries expliquen la gent que arriba?

Són molt dures. Quaranta-dues famílies vivint en una escola que no es va acabar de construir. Han posat fustes i cortines per delimitar petites peces on viuen deu o dotze persones. Hi ha infants sense cabell perquè el perden a causa de l'estrès. Una família que fugia amb els quatre fills va rebre l'impacte d'un míssil al vehicle i va morir la mare, un dels nens té paràlisi cerebral i l'altre ferides terribles. L'avi té Alzheimer i viuen en aquestes condicions. La petita de 4 anys ve amb nosaltres i, si no, no sortiria.

Què és el projecte Fratelli?

Sorgeix de la col·laboració entre els germans de La Salle de l'Escola Cristiana i els germans maristes. Vam tenir l'ajut d'ONG internacionals com per exemple Mans Unides. La idea del projecte va sortir de Roma, perquè, a vegades, de Roma surten idees bones. Els germans de La Salle i els germans maristes tenim formes similars de treballar i el Papa va dir que ja n'hi havia prou de fer-se la competència i que havíem de treballar junts a llocs de frontera on la vida està en perill. Ajudem nens que no tenen papers, que no sap ningú ni que existeixen, que no tenen ni nom ni nació, perquè alguns han nascut en un país que no els reconeix.

Com és un dels seus dies?

Em llevo i prego. Agafo la furgoneta i vaig a buscar nens perquè tinguin un àpat i aprenguin. Tots els que podem.