L'alcaldable del PSC de Manresa, Felip González, va presentar ahir la seva candidatura embolcallat per la plana major del partit a la Catalunya Central, la militància, la família i acompanyat pel primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, que el va defensar com el líder que la ciutat necessita perquè «Manresa pot fer més i millor» .

A l'auditori de la Plana de l'Om quedaven encara algunes cadires buides quan va arrencar l'acte, però a la sala va acabar havent-hi gent asseguda a terra. El missatge transversal de totes les intervencions va ser: els socialistes no hem desaparegut i la coherència dels nostres posicionaments és un valor a l'alça.

Acte de resistència en tota regla orquestrat pel candidat, en què González tant s'adreçava a Iceta directament per fer-li arribar fins a quin punt en aquest territori havien hagut de nedar «contra corrent» com donava les gràcies als «amics independentistes» que havien acudit a l'auditori i, al final, no podia contenir l'emoció quan agraïa a un dels nous militants del partit, present a la sala, que havia vingut a viure a Manresa des de Granada, «com els meus pares», que s'apuntés a classes de català i, també, a defensar els valors socialistes.

No van faltar les crítiques als adversaris polítics ni les propostes electorals, però tant Iceta com González com la secretària d'Organització de la Federació del PSC Bages, Berguedà i Solsonès, la també regidora del PSC a l'Ajuntament de Manresa Mercè Cardona, allà on van posar més èmfasi van ser, precisament, en els valors.

Iceta va afirmar que «no hi ha cap model social defensat políticament superior al nostre». El primer secretari dels socialistes catalans va dir que no podien ser-ho «ni els que enganyen amb projectes sense viabilitat» ni «els que havien de menjar-se el món i acaben menjant-se entre ells» ni els que aconsegueixen que «la nova política envelleixi» a tota velocitat.

Cardona va advertir que «els que volien que desapareguéssim no ho han aconseguit» i que els socialistes continuaven al peu del canó després de massa temps amb la política «basada en mentides», deixant de banda «les necessitats reals de la gent».

I González va dir que continuaria defensant els valors que li havien transmès els seus pares «amb la proposta, el diàleg i el consens».