El manresà Josep Huguet ha denunciat a Regió7 contradiccions i falsedats en l'escrit d'acusació de la fiscalia pel retuit que va fer l'exconseller sobre l'afiliació política de la secretària del jutjat número 13 de Barcelona que va participar en l'escorcoll a la conselleria d'Economia el 20-S, en què se l'acusa d'un presumpte delicte de coaccions i un altre contra l'administració de justícia. Malgrat que fa una setmana i mitja el Jutjat d'Instrucció número 22 de Barcelona va arxivar la causa contra Huguet, dijous es va saber que la fiscalia ha recorregut la decisió del jutge. Va ser la mateixa fiscalia qui va denunciar Huguet pel retuit.
L'exconseller assegura que l'escrit d'acusació, al qual ha pogut tenir accés aquest diari, està farcit de contradiccions del fiscal. Com a exemple, explica que amb els seus 16.000 seguidors a Twitter la fiscalia atribueix, sense justificar els càlculs, que el seu missatge va arribar a 1.400.000 usuaris de la xarxa. «És una fantasmada», diu Huguet. I mostra l'informe policial en què s'especifica que, «si bé no és una xifra alta de seguidors sí que s'observen altres factors, com ara que el senyor Huguet és col·laborador en l'actualitat d'un important i destacat partit en l'escenari polític de Catalunya i amb càrrecs de rellevància en anteriors governs de la Generalitat», en referència a ERC. L'exconseller d'ERC insisteix en la seva defensa que no s'han interposat denúncies contra els mitjans que van publicar la informació sobre l'afiliació política de la secretària a Ciutadans ni tampoc contra l'autora original del tuit i la resta de persones que també es van fer ressò de la notícia a xarxes.
Canvi en la tipificació de delictes
Huguet, a més, apunta com a una altra de les incongruències de l'escrit el canvi de tipificació dels presumptes delictes de què se l'acusa: si bé en principi el fiscal superior de Catalunya li atribuïa un suposat delicte de descobriment i revelació de secrets, en la denúncia presentada per la fiscalia es manté que els fets són constitutius d'un delicte de coaccions i un delicte contra l'Administració de Justícia, els quals poden comportar penes de presó d'entre 2 i 4 anys.
Una altra de les contradiccions, assegura, és que se'l denunciés per posar en perill la seguretat de la secretària amb el seu retuit (que data del 22 de maig), argumentant que era testimoni protegit de la causa de l'1-O: «La tramitació per tal que fos testimoni protegit es va fer el 16 de maig, però no es va aprovar fins al 5 de juliol del 2018. El meu retuit és d'abans», lamenta. Encara més, segons ha confirmat l'advocat d'Huguet a Regió7, en aquell moment la secretària del jutjat 13 de Barcelona ni tan sols tenia la condició de testimoni en el procés judicial contra els líders independentistes.
Igualment, segons la resolució en què s'aprova l'aplicació de la Llei de Protecció de Testimonis sobre la secretària, que sigui testimoni protegit implica que quan testifiqui se n'evitarà la identificació visual i en les diligències que es practiquin no hi pot constar el seu domicili. No especifica res sobre la publicació d'informació relativa a la seva persona com ara el nom complet o imatges. Huguet també expressa amb sorpresa que la fiscalia «doni per fet que per escriure articles en premsa he d'estar al corrent de tot el que passa a l'actualitat, i que hauria d'haver sabut que la secretària era testimoni protegit».
La decisió de tirar endavant o no el recurs de la fiscalia està ara en mans de l'Audiència de Barcelona. Huguet confia que s'arxivi la causa de forma definitiva, però avança que ja té «molt material preparat per si arribem a judici».
