Milagros Clavería Jiménez (Manresa, 1986) es pot definir com una dona agraïda, i positiva. Ho ha de ser. Ella mateixa reconeix que no té cap altra opció que tirar endavant. Viu amb el seu marit i els cinc fills del matrimoni (la Dúnia, de 13 anys; l'Adan, de 12; l'Ismael, de 10; la Sara, de 8; i la Naima, de 5; dos dels quals els van arribar sense planificar-ho) en un pis cedit per la Fundació del Convent de Santa Clara a la Via de Sant Ignasi de Manresa. Ni ella ni el seu marit no treballen i, amb l'esclat de la crisi, van estar a punt de quedar al carrer. Afirma que «sor Lucía és el sostre dels meus fills». La persona a la qual va acudir per demanar ajuda. «Un àngel caigut del cel».

«Fa molt que la conec i que vaig a la plataforma d'aliments. Vaig tenir molts fills continuats, estava cobrant una pensió més o menys alta. Podíem pagar el pis, però va venir la crisi i ens van deixar amb 645 euros al mes i, sent tants, no podíem tirar endavant. Vaig comentar a sor Lucía la meva situació i que em desnonaven del pis on estava perquè era del banc i van fer una subhasta». Ella li va oferir el pis on viuen des de fa quatre anys.

Ara, diu la Milagros, que s'està traient el carnet de conduir, van fent passes endavant. Ella i els seus fills formen part del projecte Invulnerables, també impulsat per sor Lucía, contra la pobresa infantil. «Fa tres anys que hi sóc i cada dia veig que els meus fills avancen més. Amb la pobresa que hi ha no podríem fer el que fem. Hi ha reforç escolar, a l'estiu fan colònies esportives». Ella participa en els tallers amb altres mares.

El seu objectiu és tirar endavant els seus fills sense la dependència que té ara. «Fer un pas encara més gran». Opina que «és una vergo-nya» que hi hagi gent que, podent treballar, no ho faci. «A mi m'agradaria, però si no tens l'oportunitat de fer-ho com em passa a mi...». Actualment reben una renda garantida de 1.000 euros amb què paguen un lloguer social pel pis.