Malika Baziou (Marroc, 1981) va arribar a Manresa el 2009 per reunir-se amb el seu marit, Driss Haelan, que hi havia arribat uns anys abans per treballar i poder fer el reagrupament familiar. Treballava a l'obra però va tenir un accident molt greu i ara no treballa i rep una pensió. A Súria també tenen ajuda dels serveis socials de l'Ajuntament per a alimentació.

La Malika va demanar ajuda a sor Lucía perquè vivien en un pis al carrer de Santa Llúcia de Manresa molt petit, vell i ple d'humitats. «Cada dia hi sortia alguna cosa nova. Vaig demanar un pis i em va donar una casa!», explica amb un somriure. Ella mateixa, perquè el seu marit està impedit, la va netejar, i no va ser fàcil perquè estava en un estat pèssim, fins al punt que va tenir problemes a la pell. Situada al carrer de Francesc Coll, hi viuen des del maig passat i paguen un lloguer social. La fundació també els va proporcionar mobles.

La Malika va fent feinetes -com ara planxar- allà on la criden, però li agradaria trobar-ne una d'estable, sobretot pensant en els seus fills, Aya, de 8 anys, i Said, de 3. Explica que, quan va arribar a Manresa -encara no tenia fills- «plorava cada dia. No hi havia treball per la crisi, el meu marit no tenia salut. Va tenir un accident de trànsit venint de la feina i va estar sis mesos en coma. Se li va rebentar la melsa i el van haver d'operar set cops a la panxa i quatre o cinc al cap».

Quan residia a Manresa, durant dos anys, anava cada dia al cosidor que va muntar la Fundació del Convent de Santa Clara el 2014. «Ara hi vaig dos o tres dies. Abans no sortia de casa i, quan vaig anar al cosidor, sortia i vaig aprendre a cosir i vaig fer amigues».