Noranta-dos mesos, 2.800 dies fa que Valentí Junyent és al capdavant de l'Ajuntament de Manresa. Li queden 3 mesos i escaig abans de les eleccions municipals del 26 de maig. El resultat definirà si ha de deixar pas després de 8 anys com a alcalde o enfila un tercer mandat de 4 anys que, si l'esgotés, el convertiria en el batlle més longeu de la democràcia i superaria Jordi Valls, que va exercir el càrrec 11 anys.

L'11 de juny del 2011, quan Junyent, emocionat, va mostrar al públic que omplia el saló de sessions la vara d'alcalde que havia aconseguit per a Convergència, i que durant 16 anys havia estat en mans socialistes, va anunciar que s'iniciava una època de petits grans canvis.

Començava el mandat del cinquè alcalde de la democràcia a Manresa. I ho feia en minoria amb 11 dels 25 regidors. Després de16 anys amb governs tripartits amb majoria absoluta a l'Ajuntament, CiU va compensar la feblesa d'un govern que no podia comptar només amb els seus vots per tirar endavant les decisions amb una arquitectura de pactes de geometria variable, acords amb suports puntuals de la dreta o de l'esquerra d'uns grups d'oposició que, en plena crisi econòmica i situació d'emergència social, no van jugar a posar pals a les rodes. L'acord amb ERC del segon mandat sí que ha aportat una majoria àmplia, però Junyent ha mantingut el caràcter dialogant però ferm que portava per inèrcia del primer mandat.

Convergència posava proa a solucionar conflictes que s'havien anat acumulant. Va tancar definitivament el cas Casino després de 22 anys de plets, va negociar el pagament dels 11 milions d'euros més interessos fixats per sentència judicial ferma com a valor d'un solar afectat urbanísticament de les Escodines -la clatellada judicial més gran que ha rebut l'Ajuntament de Manresa- i va esquivar, mitjançant el pacte, l'enderroc del bloc de pisos de la plaça Bages.

Va assolir la quadratura econòmica del sobrecost milionari de la Reforma. Va signar la compra de la torre Lluvià dos dies abans que fos comunicada als amos la sentència judicial que els donava la raó i obligava l'Ajuntament a pagar l'estabilització de l'edifici. Va intervenir la concessió de la piscina municipal, va resoldre la fallida de l'operació de Fòrum a les Escodines, va posar en marxa un equipament de vaques grasses com és l'Ateneu les Bases quan les arques estaven magres, va reduir 40 milions d'euros l'endeutament, va fer minvar el dèficit, va acompanyar el naixement de la UVic-UCC, va fer les primeres consultes ciutadanes (pel parc Vila Closes i per l'enderroc del teatre Conservatori).

Un dels episodis més controvertits del segon mandat va ser la destitució de la número 1 d'ERC, Mireia Estefanell, per l'incident de les gravacions d'amagatotis a El Vermell. Va tornar a fer el que ja havia caracteritzat l'acció de govern del primer mandat: posar proa cap allà on està convençut que cal anar i no només encara que no tingui assegurada la majoria política sinó, fins i tot, jugant-se-la un cop assolida.

La feina continua amb el primer pas de la urbanització pendent del polígon del Pont Nou i la inversió milionària a l'entorn de la Fàbrica Nova amb la mirada fixada en els 500 anys de l'estada de sant Ignasi: Manresa 2022.