El canvi del perfil demogràfic, amb un increment de les persones provinents de Veneçuela, Hondures, Nicaragua i Centreamèrica en general. Persones que arriben a Manresa, no pas atretes per unes expectatives laborals sinó per factors d'expulsió al seu país. La mala qualitat de l'ocupació, lligada a situacions d'irregularitat que s'allarguen cinc, sis i vuit anys. I l'increment d'aquesta irregularitat en el sector de llar, que, de fet, és el sector on hi ha més treball irregular (51,4%), que acaparen les dones. Són algunes de les conclusions que permet extreure la memòria del 2018 del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers a Manresa (CITE). Aquest migdia de dilluns l'han presentat el director del CITE, Carles Bertran; el responsable d'Acció Sindical de CCOO al Vallès Oriental i la Catalunya Central, Lluís Vidal-Sixto i Mercè Rosich, regidora de Cohesió Social de l'Ajuntament de Manresa.

Rosich ha recordat que aquest servei, que ofereix assessorament especialitzat en matèria d'estrangeria (renovacions, reagrupaments, irregularitats sobrevingudes, etc) funciona a Manresa des del 1992 al Sindicat de CCOO al Passeig de Pere III, 62, baixos; els dilluns, de les 9 del matí a les 2 del migdia i de les 3 a les 6 de la tarda. Sixto ha puntualitzat que va començar a funcionar de manera informal el 1990 i que va ser de les primeres oficines a Catalunya, després de la de Barcelona, que va obrir l'any 1986. Des d'aleshores, en el cas de Manresa, ha fet 20.000 atencions.

Bertran ha informat que el 2018 el servei va atendre 561persones, un 55% de les quals dones; i va rebre 924 visites i 1.115 consultes. Des del 2015, en el cas dels usuaris, no han parat de créixer. Pel que fa al contingut de les consultes, el que va predominar més l'any passat va ser l'arrelament social, les targetes comunitàries, la renovació de l'aurotització de treball i el reagrupament familiar. Els principals països d'origen van ser Marroc, Hondures, Senegal, Bolívia, Colòmbia, Ucraïna, Equador, Veneçuela i Brasil. Pel que fa a la seva situació legal, un 38,7% no tenie autorització enfront d'un 61,3% que en tenien, percentatge, el primer, que és d'un 60% en el cas de Catalunya.

Per sectors d'activitat, el treball de la llar suposa el 36,8%, seguit de la indústria, amb el 33,1%. Tant un com l'altre són els que generen més treball irregular, amb un 51,4% en el cas del treball de la llar i un 17,8% en el de la indústria. No cal ser cap expert per deduir que per sexes, on hi ha més treball irregular en el cas de les dones és en les feines a la llar (on també hi ha més treballar regular). Pel que fa als homes, és a l'agricultura (treball irregular) i pel que fa al treballa regular, a la indústria.