Garantir la salut pública, l'accés de les famílies als subministraments bàsics com aigua, llum i gas, i al mateix temps vetllar per la seguretat dels immobles són els tres principals arguments que l'Ajuntament de Manresa ha plantejat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per poder instal·lar comptadors solidaris en habitatges ocupats amb totes les garanties jurídiques i fins i tot sense el permís de la propietat. Amb les espatlles cobertes, doncs. El TSJC ha avalat la proposta de l'Ajuntament, va anunciar ahir la regidora d'Acció Social, Àngels Santolària.

La regidora i el tècnic jurídic municipal Jeroni Muñoz van explicar que la llei obliga l'Ajuntament a garantir a tothom l'accés als subministraments bàsics «independentment de les circumstàncies en què resideixin en un determinat domicili», però al mateix temps que «no es lesionin els drets de la propietat». Davant aquesta situació el consistori va plantejar el cas al TSJC, que ha donat el vistiplau a la iniciativa.

Perquè hi ha gent que «viu sense aigua» corrent, va assegurar Santolària, i perquè en altres casos es punxa la connexió, amb el perill que això pot suposar, sobretot si es tracta de corrent elèctric. També esgrimeix motius de salut pública.

Caldrà, però, que es donin certs requisits perquè l'Ajuntament sol·liciti formalment als jutjats l'autorització per entrar en un habitatge, en el cas que el propietari no doni permís, per procedir a la instal·lació dels comptadors. Per exemple, que la família afectada sigui vulnerable a criteri dels Serveis Socials municipals, que en cap cas no hi hagi un conflicte entre els veïns, que la propietat de l'edifici sigui d'un gran tenidor com per exemple un banc o una gran empresa immobiliària, i que l'habitatge disposi de les condicions de seguretat i edificació necessàries.

En aquests casos l'Ajuntament sempre fa una primera mediació, segons van explicar ahir Santolària i Muñoz. Si no hi ha resposta s'anirà als jutjats. L'Ajuntament ja ha fet una primera sol·licitud per posar un comptador solidari d'aigua en un habitatge on hi ha menors. Segons Santolària, les altes no tenen cap cost per a la propietat i són amb caràcter precari perquè «l'objectiu últim de l'Ajuntament és la reubicació de la família». A més a més la propietat «té els seus drets garantits», va afirmar la regidora.