Manresa no tornarà a tenir en espais públics remolcs per capturar coloms. Segons ha pogut saber aquest diari, l'Ajuntament ha decidit retirar-los de forma definitiva davant els nous sabotatges de què han estat objecte les gàbies, després que uns desconeguts les ataquessin a final de l'any passat, el consistori les reparés i les tornés a instal·lar, aquest cop en espais sense accés públic. Això no va impedir nous atacs als remolcs, la majoria duts a terme de nit, fins i tot amb amenaces al personal de seguretat que custodiava els espais.

L'Ajuntament, que descarta emprendre accions legals contra els autors -per ara no identificats- dels atacs, no ha volgut desvelar els llocs on s'havien tornat a col·locar els paranys per «no causar més problemes a les persones que van accedir que els instal·léssim als espais dels quals són responsables». Entre altres, segons ha pogut saber Regió7, hi ha el pati d'un institut i d'un equipament sanitari.

No al pinso anticonceptiu

Els darrers sabotatges han precipitat la decisió del consistori de no utilitzar més els remolcs per a la captura de coloms, represa l'octubre passat després de més d'un any aturada per les queixes d'animalistes i per una demanda interposada pel Col·legi d'Advocats contra l'Ajuntament per la «cruesa» del mètode. Malgrat això, la regidora de Salut, Mercè Rosich, puntualitza que «no hem aturat les captures pels sabotatges, sinó per una reflexió que estem fent des de fa temps. No hem deixat mai d'estudiar vies alternatives».

Per substituir la captura de coloms amb remolcs mòbils l'Ajuntament contractarà una empresa que gestioni la biodiversitat de Manresa, que inclou altres espècies d'animals a banda dels coloms. En breu s'obrirà un concurs públic per contractar una empresa «que estudiï tot l'ecosistema i trobi la fórmula per mantenir l'equilibri, ja que un veritable sistema de control ètic no pot fer prevaler unes espècies per sobre d'altres», avança Ramon Martín, tècnic de la unitat de Sanitat.

En cap cas, però, no optarà per utilitzar pinso anticonceptiu, «l'únic mètode ètic» que defensen els advocats i els animalistes. «Estem en contra d'abocar al medi ambient un producte químic que en aquests moments ningú ens garanteix que sigui legal, ja que és un producte no registrat com a biocida», afirma Rosich. De fet, l'Ovistop, nom que rep el fàrmac, està classificat com a medicament veterinari a Itàlia, però no a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Mentre no estigui registrat, s'aplica pel procediment de prescripció excepcional per buit terapèutic, segons el qual un veterinari pot receptar un medicament autoritzat en un altre estat membre de la Unió Europea per a una indicació particular.

Aquest punt genera controvèrsia entre defensors i detractors del pinso anticonceptiu. El cap de secció de l'oficina de suport jurídic dels Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Manresa, Jeroni Muñoz, subratlla que «com a medicament s'ha d'utilitzar amb la finalitat de curar una malaltia, però no per controlar la població d'animals». Per a això, hauria de ser considerat un biocida.

Malgrat que reconeixen que el pinso anticonceptiu té una ràpida efectivitat en tots els municipis on s'utilitza, Rosich i l'equip tècnic de l'Ajuntament adverteixen que no se'n coneixen els efectes a llarg termini sobre altres espècies que el podrien ingerir, sobre l'espècie humana, en cas de tenir-hi contacte, o sobre el medi ambient.

El problema dels alimentadors

Durant els mesos que no s'han dut a terme captures d'aus, admet la regidora, el nombre d'exemplars ha augmentat notablement i, com a conseqüència, també les queixes de ciutadans. Ara, un cop retirades les gàbies, la voluntat és treballar per erradicar tot allò que afavoreix la reproducció d'aquests ocells i «formar» la població. «El 80% del problema dels coloms prové de l'existència d'edificis vells, amb forats a la teulada i a les golfes on niuen amb facilitat, i de persones que els alimenten», explica Martín, i recorda que aquesta acció pot ser sancionada.