El Centre d'Informació de Treballadors Estrangers (CITE) de Manresa elabora cada any una memòria. Ahir va presentar els resultats de la del 2018. Les conclusions no conviden a l'optimisme. Al contrari. Constata que a Manresa la màxima irregularitat es troba en les treballadores de la llar. En concret, el 36,8% de les dones estrangeres que treballen ho fan fent feines de la llar i, d'aquestes, més de la meitat (el 51,4%), de forma irregular. Carles Bertran, director del CITE, va remarcar que és urgent «dignificar aquest col·lectiu, per visibilitzar-lo, per fer formació adaptada a les seves necessitats, per buscar mecanismes que agilitin les denúncies d'explotació laboral i també d'assetjament sexual als domicilis».

Una altra conclusió de la memòria és que la mala qualitat de l'ocupació fa que cada vegada hi hagi més persones arribades de fora que fa cinc, set i deu anys que estan en situació irregular (39% davant del 60% a Catalunya), amb l'afegit que cada dia arriba gent nova buscant feina. «Això incrementarà la irregularitat, que se sumarà a la bossa que ja tenim de gent que no en pot sortir perquè no hi ha contractes per fer».

La memòria també destaca el canvi del perfil demogràfic, amb l'increment de l'arribada de persones procedents de països com Veneçuela, Hondures i Nicaragua, no pel factor crida de mà d'obra, com va passar el 2000-2005, sinó per la inestabilitat dels seus llocs d'origen, la violència estructural i la pobresa extrema. «Molts són demandants d'asil o de protecció internacional. Malauradament, vist el baix nivell de concessió d'aquesta protecció per part de l'Estat espanyol, acabaran tots venint al CITE per aconseguir la seva regularització».

Amb Bertran, van presentar la memòria la regidora Mercè Rosich i Lluís-Vidal Sixto, responsable de Nova Ciutadania de CCOO del Vallès Occidental-Catalunya Central, que va vaticinar l'augment els propers anys al CITE d'estrangers que van arribar sent menors sense acompanyament.