En un lateral de la placeta que hi ha davant de l'edifici dels jutjats, des d'ahir al matí hi ha una placa que recorda un episodi tràgic de la història recent d'Espanya. El 24 de gener del 1977 uns pistolers de l'extrema dreta vinculada a l'Estat franquista van disparar contra vuit advocats i un administratiu d'un despatx laboralista situat al carrer d'Atocha, 55, de Madrid. Cinc van morir. Ahir al matí, l'únic supervivent que queda, Alejandro Ruiz-Huerta, va ser a Manresa per participar en la descoberta de la placa. Visiblement emocionat després de llegir el que hi diu, va reivindicar la memòria històrica i va criticar que Espanya estigui tornant en segons quins aspectes al seu passat «més ranci».
Un centenar de persones van seguir l'acte, organitzat pel sindicat CCOO amb el suport de l'Ajuntament i el Col·legi d'Advocats de Manresa. Entre els presents, representació de tots els grups del consistori i molts sindicalistes i professionals de l'advocacia. La capital del Bages és la segona ciutat catalana que ha volgut tenir un record per aquells fets, després de Terrassa. A l'Estat espanyol n'hi ha una trentena més.
En declaracions a Regió7, referint-se al seu discurs, en el qual va criticar que a Andalusia el PP hagi deixat en mans de Vox la presidència de la comissió que tracta la memòria històrica, Ruiz-Huerta va comentar que «no és que torni el feixisme, però sí la història més rància i més absurda d'Espanya, que va funcionar durant tot el franquisme. És un temps de resistir i de continuar treballant per la memòria històrica. És imprescindible per la dignitat col-lectiva, que és també individual». El madrileny va exercir d'advocat del 1973 al 1980 i després va treballar a la universitat 40 anys.
Per una memòria històrica viva
Amb Ruiz-Huerta, que presideix la Fundació Abogados de Atocha, creada per CCOO fa tretze anys per mantenir viva la memòria de les víctimes d'Atocha, van intervenir en l'acte d'ahir: Enrique Rodríguez, de CCOO Vallès Occidental-Catalunya Central; Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa; Joan Domènec Abad, secretari de relacions amb l'Administració de Justícia de la Generalitat, que lluïa una bufanda groga que recordava que no era un dia qualsevol, i l'alcalde Valentí Junyent, que va cloure la commemoració. El missatge de tots va ser molt clar: la necessitat de mantenir viva la memòria històrica. Ruiz-Huerta ho va il·lustrar amb una frase del poeta Paul Éluard que inclou la placa: «Si el ressò de la seva veu s'afebleix, morirem».
Abad i Junyent van recordar la coincidència de la commemoració amb l'inici del judici als presos independentistes, un judici, va voler remarcar l'alcalde, que «no s'hauria d'haver produït mai».
