La tasca àrdua i dura, però absolutament necessària, en la qual ha excel·lit l'enginyer mecànic Evert Hoek és entendre el comportament de les roques, i això li valdrà sumar al seu extens currículum l'honoris causa per la UPC que se li concedirà a Manresa el 6 de març.
Ahir, com a preludi de l'esdeveniment, va quedar inaugurada a la casa Lluvià l'exposició «Dr. Evert Hoek. El mestre de les roques», en un acte presidit pel rector de la UPC, Francesc Torres; la directora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), Rosa Argelaguet; i el professor de la UPC a Manresa i comissari de la mostra, David Parcerisa.
L'exposició mostra amb imatges comentades pel mateix Hoek el treball que l'ha portat a ser un referent internacional en mecànica de roques.
Hoek, al llarg de la seva recerca, ha aconseguit calcular de forma efectiva l'esforç que pot suportar un massís rocós, un criteri que és utilitzat a tot el món en el càlcul d'estabilitat de talussos i en el disseny de túnels. Dit barroerament, Hoek és una de les persones de tot el món que més han contribuït a foradar-lo. Amb seguretat. Una de les imatges mostra un experiment de resistència realitzat en una mina de carbó després de la mort de quatre-cents miners.
Per poder travessar les roques cal entendre-les i calcular els esforços de compressió i tracció a què estan sotmeses. Per aconseguir-ho ha dissenyat tota mena de ginys i de simulacions i les conclusions dels seus càlculs són la base dels moderns programes informàtics que s'utilitzen per estudiar la resistència al trencament de les roques. Pressió, resistència, discontinuïtat, aplicació de càrregues, esquerdes de tensió són termes que estructuren una mostra de contingut molt específic, però d'interès universal.
Es tracta d'una lluita molt antiga, però que no ha estat guanyada encara -només cal recordar el recent cas del nen caigut al pou de Totalán.
La col·lecció de fotografies, que es podrà visitar fins al 10 de març, de dimecres a dissabte, de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre, mostra la trajectòria professional i investigadora d'aquest enginyer, expert de prestigi internacional en l'àmbit de la mecànica de roques, l'estabilitat de talussos i les excavacions subterrànies.
L'aportació més destacada d'Evert Hoek (Rhodèsia del Sud, actualment Zimbàbue, 1933) ha estat la introducció del criteri de trencament de massissos rocosos de Hoek-Brown, que defineix el comportament de ruptura fràgil per compressió d'aquests massissos. Des de la publicació d'aquest estudi l'any 1980, aquest és el criteri que s'utilitza a escala mundial en enginyeria geològica, civil i minera.
