Un dels trets de les persones autistes, que sovint queda eclipsat a causa dels prejudicis que envolten el trastorn, és la seva forma diferent d'interpretar el món i d'actuar. Aquesta és una de les reflexions que ahir els membres de la taula rodona sobre l'autisme, celebrada a la sala polivalent del Kursaal, van compartir amb el centenar d'assistents. L'acte va comptar amb el testimoni de dues persones que tenen aquest trastorn i amb dues figures especialitzades en aquest àmbit que van insistir en la importància d'ajudar i entendre les persones autistes a l'escola, a la feina o en altres contextos quotidians.

La proposta es va organitzar amb motiu del desè aniversari de l'Associació Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)-Asperger de la Catalunya Central, a la qual perta-nyen una seixantena de famílies de la zona. L'activitat es va celebrar dins el marc del Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger.

Una mirada diferent

Una de les ponents de la taula rodona, la psicòloga Tamara Jiménez, va aclarir que dins del concepte trastorn de l'espectre autista (TEA) s'engloben diferents graus del trastorn, des dels més greus fins als més lleus. «La síndrome d'Asperger és un tipus d'autisme que se'l considera lleu, tot i que no sempre ho és», va remarcar.

També va destacar que vol evitar relacionar l'autisme amb una malaltia. «Prefereixo parlar d'un trastorn que provoca que el cervell processi la informació diferent i, per tant, la persona interpreta el món i actua amb unes pautes allunyades de la resta».

Una de les assistents diagnosticada amb autisme, Mariona López, va confirmar la teoria de la psicòloga. «A l'hora de comunicar-nos, els autistes som molt literals, diem el que pensem i ens agrada que els altres diguin el que pensen. Però llavors ens trobem que a la resta del món l'ofén que siguem tan sincers», va explicar.

Tamara Jiménez va sostenir que «presenten dificultats a l'hora d'incorporar determinades normes socials, com ara les mentides pietoses o el gest d'aturar-se al carrer a saludar un conegut per educació. «Per què he de fer el ritual d'aturar-me a preguntar 'com estàs' a algú que no conec prou i esperar que la persona em respongui 'molt bé' de forma automàtica, sense dir la veritat», es preguntava l'assistent Adrià Montoya, també autista.

Enfocar les habilitats

«Quan una persona autista mostra interès per algun aspecte perd el món de vista», va comentar Jiménez. Va destacar que sovint poden mostrar interès per qüestions poc funcionals, com aprendre's les banderes de tots els països o memoritzar els horaris dels trens, «però si s'obsessionen per algun element artístic o laboral poden brillar».

El catedràtic en medicina i cirurgia d'animals Joan Enric Rodríguez, durant la seva intervenció a la taula rodona com a testimoni autista, va manifestar que està convençut que artistes com Leonardo da Vinci i Miquel Àngel eren autistes. «Només destaquen aquelles persones que s'obsessionen per descobrir o crear alguna cosa», va considerar Rodríguez.

El catedràtic va centrar la seva intervenció en la importància d'acceptar-se un mateix, «sense deixar de banda els nostres somnis però tenint presents les pròpies limitacions». Va remarcar que les persones autistes s'han de sentir orgulloses de ser diferents de la resta.

El diagnòstic

L'acte també va tenir la presència de l'autora del llibre La teva mirada parla, Queralt Palau. L'obra tracta sobre la seva experiència com a mare d'una filla diagnosticada amb el mateix trastorn que ella, l'autisme.

«Quan van diagnosticar autisme a la meva filla, la notícia va suposar una dosi d'energia perquè va significar començar a disposar de més eines per pal·liar els símptomes», va afirmar. Va explicar que, a partir d'aleshores, van crear un calendari on la seva filla pot observar totes les tasques que ha de fer durant el dia. No obstant, va remarcar que quan ella va saber, als 45 anys, que tenia autisme «va ser un xoc». «De sobte, vaig comprendre moltes de les dificultats que he tingut durant els estudis o a la feina», va remarcar.

Durant els últims anys, els mecanismes per detectar el trastorn han avançat i se sol diagnosticar durant l'etapa escolar. «Amb els alumnes autistes he après a tenir cura del llenguatge, de l'ordre de la classe i de les rutines», va comentar la pedagoga Aurèlia Soler durant la seva intervenció.

Va destacar que conèixer el trastorn autista l'ha ajudat a ser més sensible. Va recordar l'anècdota d'un alumne autista que es passejava sota la pluja sense paraigua. Ella li va demanar per què ho feia, i ell li va dir: «Feia temps que no plovia».