Si miréssim enrere en el temps, cap als anys 60, quan va néixer l'especialitat, i cap al final dels anys 80, quan la podologia es va convertir en una diplomatura universitària, ens adonaríem que la consulta d'un podòleg s'ha transformat notablement.
Tot i conservar eines bàsiques com el seient podològic i els aparells de quiropòdia, el cert és que els podòlegs tenen actualment al seu abast tot d'eines tecnològiques fruit del progrés que ha viscut la professió, especialment, en l'àmbit de la recerca. Xavier Ruiz, responsable del Servei de Podologia de la Clínica Universitària, explica que «res pot substituir els coneixements, l'ull clínic i l'experiència del podòleg, però la tecnologia ha suposat un pas endavant per obtenir dades més fiables per a la recerca o per deixar de fer algunes feines mecàniques».
Una de les tecnologies que encara no és habitual trobar a la consulta dels podòlegs és el làser mèdic. Ruiz explica que «el làser de baixa intensitat és un dels mètodes que fem servir dins del làser mèdic, que és el destinat a tractar patologies inflamatòries o degeneratives (músculs, tendons, articulacions, fàscies) que cursen amb dolor. Quan el fem servir per a berrugues i fongs, no és el mode de baixa intensitat». Aquest, permet una intervenció molt precisa per al tractament de berrugues, fongs o algunes alteracions musculars i inflamacions. En concret, el làser, que té una longitud d'ona específica per al tractament mèdic, funciona escalfant selectivament la zona afectada i estimulant-ne la regeneració.
La podologia esportiva
Però, on la irrupció de la tecnologia ha estat més intensa en la podologia ha estat en les eines que s'utilitzen en l'àmbit biomecànic, el que fa referència al moviment, i d'especial interès per a la podologia esportiva. Plataformes de pressions, cèl·lules fotoelèctriques (OptoGait), acceleròmetres (BioVal), càmeres d'alta velocitat i sistemes d'escanejat 3D són aparells que ja formen part de moltes de les consultes podològiques.
La plataforma de pressions serveix per analitzar, a través d'uns sensors, els punts de pressió dels peus sobre la superfície, tant si estan en moviment com si estan en posició estàtica. Aquesta plataforma també és d'utilitat per fer anàlisis d'estabilitat i equilibri.
La longitud de la passa
L'OptoGait és un sistema optoelectrònic que, a través d'unes cèl·lules fotoelèctriques i d'un software específic, permet calcular paràmetres espai-temporals com la longitud d'una passa, el temps que transcorre entre dues passes i si hi ha o no simetria en aquests paràmetres en funció de l'extremitat dreta o l'esquerra. Aquesta és una tecnologia que s'utilitza per fer anàlisis de la marxa i de la carrera i permet fer una gran quantitat de tests estàtics i dinàmics (reactivitat, potència, salt...) que són molt útils en la monitorització del pacient esportiu, tant l'amateur com el professional. Segons Ruiz, un dels principals avantatges que ofereix l'OptoGait als podòlegs és que, a banda de fer un diagnòstic i de detectar alteracions de paràmetres, permet registrar dades que es poden comparar amb les que s'obtenen després de fer un determinat tractament. Alhora, és útil per «reeducar i canviar la tècnica de carrera, ja que monitoritza en temps real i es pot fer servir com a eina d'entrenament». En aquest moment, la Clínica Universitària utilitza aquest aparell per a les revisions que fa als cadets del Club Atlètic de Manresa, que s'han de sotmetre a un test específic que els professionals de la Clínica han elaborat per a ells.
Calcular el moviment articular
El Bioval és un altre dels aparells que s'utilitzen actualment en les consultes podològiques. Es tracta d'uns sensors dotats d'un magnetòmetre, un inclinòmetre i un acceleròmetre. Aquests sensors es col·loquen al pacient en diferents punts de les extremitats per analitzar-ne el moviment articular i determinar si és correcte o no. Aquests sensors es connecten sense fil a una tauleta, de manera que es pot fer una anàlisi cinemàtica de qualsevol articulació. Fins ara, explica Ruiz, «aquest tipus d'anàlisi només era possible si es disposava d'un complex i costós sistema de vídeo amb càmeres que molts pocs podòlegs es podien permetre».
Fer plantilles amb l'ús de 3D
Una de les principals revolucions que ha aportat la tecnologia a la feina del podòleg ha estat la relacionada amb l'ús de l'escanejat 3D. Durant l'última dècada, l'escanejat 3D del peu s'ha fet amb tecnologia làser, un sistema de màxima resolució però d'alt cost i poc portable. Recentment s'estan incorporant els sensors de profunditat en l'escanejat del peu, un sistema que ofereix una resolució molt adequada i suficient per a un peu i un cost molt més assequible que la tecnologia làser. Això permet, diu Ruiz, «obtenir motlles amb molta definició d'una manera raonablement econòmica i amb suficient definició per després poder generar una ortesi plantar, el que coneixem com a plantilles». L'escàner obté un arxiu en 3D a partir del qual, i a través d'un software, permet elaborar les plantilles.
L'ús d'aquesta tecnologia permet al podòleg guanyar temps i agilitar el procés d'elaboració de les ortesis. Encara hi ha processos i acabats que necessiten un procés manual, però s'està avançant molt en la investigació amb materials amb prou rigidesa i flexibilitat, de manera que en pocs anys serà un procés que es podrà completar amb tecnologia digital. Per això, l'ús d'aquestes eines ja forma part del programa curricular dels estudis de Podologia d'UManresa, dins del qual els alumnes del quart curs ja treballen les metodologies digitals en l'assignatura d'ortopodologia clínica.
Tota aquesta tecnologia suposa un «complement a l'ull clínic i a la mà i a l'experiència del podòleg», diu Ruiz, que destaca la importància del seu ús per obtenir dades per a la recerca i per guanyar temps que abans calia dedicar a una feina que era totalment manual. Per aquest motiu, ara qualsevol podòleg disposa a la seva consulta d'una plataforma de pressions, fet poc habitual vint anys enrere. A més, les noves consultes no necessiten tant espai destinat al taller d'elaboració de plantilles i n'hi ha prou amb disposar d'un petit espai per fer els retocs finals al producte obtingut a partir d'una impressió digital.
Recerca en podologia
L'obtenció de dades derivada de l'ús de la tecnologia per part dels podòlegs ha impulsat la recerca entre els professionals d'aquesta especialitat. Un exemple de la tasca investigadora en l'àmbit universitari és el Grup de Recerca i Innovació en Podologia Biomecànica, Fisioteràpia i Exercici Terapèutic (GRIBIPOFET). Es tracta d'un grup que té com a objectiu la validació d'eines per estudiar el diagnòstic i el tractament de les afeccions neuromusculoesquelètiques més habituals que afecten l'aparell locomotor en l'àmbit de la podologia i de la fisioteràpia.
Estudi de cent pacients
En un altre àmbit, professionals de la Clínica Universitària, amb la col·laboració de diferents podòlegs, estan duent a terme un estudi d'un centenar de pacients per obtenir evidència científica de la utilitat de l'ús del kinesiotape per curar berrugues plantars. Ruiz treballa amb aquest tipus d'embenat amb aquesta finalitat des del 2015 i, vistos els bons resultats obtinguts, ha decidit plantejar diferents hipòtesis de recerca per validar-ne l'ús científicament.
La utilització d'aquest tipus d'embenat permet substituir, en molts casos, altres tractaments, com ara l'ús de l'àcid salicílic, que es pot allargar fins a tres mesos, i mètodes com la congelació amb nitrogen líquid i la necrosi amb làser. En el cas del kinesiotape, el tractament dura unes quatre setmanes i no cal el seguiment setmanal per part d'un podòleg. L'estudi de la Clínica durarà aproximadament un any.
