El sobiranisme fixa la mirada en la manifestació del 16 de març a Madrid. Els portaveus de la campanya «L'autodeterminació no és delicte» van citar els catalans a la capital de l'Estat, al final de la manifestació unitària d'ahir a Barcelona. «Vinguem d'on vinguem, fem de Madrid la ciutat que asse-nyali la vergonya democràtica i la decadència del règim; hem de compartir i unir el combat per la democràcia i els drets fonamentals perquè l'autodeterminació no és delicte, és un dret», va arengar el periodista Martí Anglada. Era el final d'una jornada amb més vaga al carrer que no pas a la indústria, amb especial incidència a l'ensenyament, des de primària fins a la universitat, amb talls a les car-reteres i amb mobilitzacions molt importants en participació en molts caps de comarca.

Ahir al vespre, durant els discursos que es feien a Barcelona, els representants sindicals van xifrar l'assistència al passeig de Gràcia en 200.000 persones. En l'habitual diferència de xifres, la policia ho va deixar en 40.000. Els portaveus van reivindicar el dret de vaga «tantes vegades com calgui» per defensar drets i van carregar contra el judici de l'1-O, que «persegueix castigar de forma exemplar» els dirigents independentistes processats.

Milers de persones van omplir ahir el passeig de Gràcia de Barcelona cridats per la campanya «L'autodeterminació no és delicte», en el marc de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC per a aquest dijous 21-F. La concentració va citar els manifestants als Jardinets de Gràcia i va baixar fins a l'alçada del passeig de Gràcia amb Gran Via, on va arrencar un acte polític amb els portaveus de la campanya unitària del sobiranisme: el periodista Martí Anglada; l'exdiputat de la CUP David Fernández, l'actriu Estel Solé i la historiadora Anna Sallés.

Anglada va fer una crida a participar a la marxa que entitats de tot l'Estat preparen per al 16 de març a Madrid per reivindicar una «lluita compartida» de tots els ciutadans. «És una lluita al nostre país i també a la resta de l'Estat espanyol», va insistir Anglada.

De fet, la manifestació de Madrid tornarà a tenir per reclam el dret a l'autodeterminació, reiteradament reivindicat en el manifest unitari d'ahir. «La vaga és potser el més poderós dels instruments dels treballadors; [...] i de la mateixa manera tenim dret a organitzar-nos com a poble, tenim el dret a l'autodeterminació i a la plena sobirania», va afegir Solé.

Entre crits d'«independència», «1 d'octubre, ni oblit ni perdó» i «llibertat presos polítics», Anna Sallés va situar la manifestació i la vaga en el context del judici a l'1-O al Suprem. «Per damunt de tot, dir-vos que la democràcia està per damunt de la llei, sobretot quan són lleis injustes», va afirmar replicant les paraules d'aquesta setmana de Felip VI. Un judici que els impulsors del manifest consideren que pretén «castigar de forma exemplar els responsables polítics i governamentals» de l'1-O.

«Avui, aquí i ara diem als inquisidors de la Fiscalia General de l'Estat que això és una vaga general», va afirmar l'exdiputat cupaire David Fernández. Va ser l'encar-regat de reivindicar la protesta com a via per garantir els drets de les persones «aquí i arreu del món» i en va esmentar precedents històrics -de la Canadenca al 3-O.

El portaveu d'USTEC, Ramon Font, va xifrar l'assistència a la manifestació al passeig de Gràcia en 200.000 persones -«no ens passaran per sobre»-, una xifra que dista de les 40.000 persones que va calcular la Guàrdia Urbana. Durant la intervenció, Font va reivindicar el debat polític a l'aula i el català com a eina de cohesió. També des de la Intersindical, el sindicat que convocava la vaga general, Àngels Massip va reclamar revertir les retallades dels darrers anys i mesures com l'equiparació salarial entre homes i dones, un sou mínim de 1.200 euros i la derogació de la reforma laboral. «Estem farts i tips, ens toca passar a l'ofensiva; ja n'hi ha prou de limitar-nos a una mera resistència apàtica basada en el pactisme social», va sentenciar.