L'hospital de Manresa registra una mitjana de 6 donants d'òrgans l'any

Pel que fa a la donació d'òrgans, segons el doctor Josep Maria Alcoverro, cap clínic de la Unitat de Cures Intensives i coordinador de trasplantaments de la Fundació Althaia, el 2018 es va «tornar a les xifres de normalitat» després d'un 2017 «excepcional» i apunta que «tenim una evolució in crescendo de manera anual, si comptabilitzem els donants que fem cada 5 anys anem augmentant progressivament».

Dues tipologies de donants

Actualment, a la l'Hospital de Sant Joan de Déu hi ha dos tipus de donants d'òrgans. Fins al 2016 el centre només disposava del programa de donants amb mort encefàlica (amb l'aturada irreversible de les funcions cerebrals), però a partir d'aleshores va incorporar el de donants de mort en asistòlia, és a dir, amb aturada cardiorespiratòria o cardíaca. Això va obrir una nova via que ha permès augmentar la donació d'òrgans i pràcticament la meitat de les extraccions que s'han fet en els darrers dos anys han estat amb aquesta darrera tipologia.

L'Hospital de Sant Joan de Déu és un dels centres catalans que estan autoritzats per fer l'extracció d'òrgans, però no s'hi fan trasplantaments, i disposa d'un equip de coordinació que està format per 3 metges i 4 infermeres. Les extraccions dels òrgans van a càrrec dels equips dels centres hospitalaris on es fan les implantacions. «Venen equips aquí que fan l'extracció dels òrgans i després se'n van als hospitals on hi haurà els receptors esperant per entrar a quiròfan», explica Alcoverro. Si són òrgans de vida immediata com, per exemple, cors o fetges, l'implant es fa en poques hores, però «en alguns casos, com el de ronyons, es pot esperar més temps». Els hospitals receptors d'òrgans són els barcelonins de Sant Pau, Bellvitge, Vall d'Hebron, Clínic i Can Ruti, de Badalona.

Només una negativa

Si l'any passat es van fer un total de 6 donacions d'òrgans, a l'hospital manresà només es va comptabilitzar una única negativa per part de la família del possible donant. L'any anterior, el 2017, quan es va batre el rècord de donacions, en canvi, no n'hi va haver cap i totes les propostes van ser acceptades. Segons el doctor Alcoverro, es tracta «d'un factor circumstancial».

Canvi de criteri en les còrnies

Pel que fa a les donacions de còrnies, en els darrers deu anys han tingut una tendència ascendent i s'ha passat de les 7 donacions del 2009 a les 49 del 2018. L'any passat, però, es va registrar un descens de donacions respecte als darrers anys (el 2016 n'hi va haver 78 i el 2017, 74) a causa, principalment, d'un canvi de criteri a l'hora de fer la donació, ja que a partir del 2018 l'edat màxima per ser donant ha passat dels 90 als 85 anys.

Aquest ha estat amb tota probabilitat un dels factors determinants que han fet disminuir les donacions el 2018, tenint en compte que hi ha moltes persones grans malaltes entre 85 i 90 anys que ara no poden ser donants. El canvi respondria a criteris de qualitat. En aquest sentit, Alcoverro explica que «per trasplantar una còrnia es fa l'extracció i després mirem la quantitat de cel·lularitat que hi ha, i sabem que a mesura que passen els anys les còrnies tenen menys vitalitat; com més edat, són de menys qualitat».

Els multiteixits, molt exclusius

Quant als multiteixits, l'any passat hi va haver un total de 5 donacions, 8 menys que l'any 2017, que va ser un any extraordinari com en la donació d'òrgans. El coordinador de trasplantaments d'Althaia afirma que el seu donant «és molt exclusiu per la presència de moltes contraindicacions» i, per tant, hi ha vegades que el donant d'òrgans no pot ser donant de teixits perquè hi ha «més exigències». Segons el coordinador, «la còrnia és un tel que no està vascularitzat i, per tant, és pràcticament impossible que transmeti cap tipus de malaltia, però amb la resta de teixits la quantitat de contraindicacions és molt gran».

El donant de multiteixits i de còrnies no necessàriament ha d'estar ingressat en una unitat d'intensives com passa amb la mort encefàlica o l'asistòlia, i el més probable és que estigui ingressat a planta. Per aquest motiu, és important que hi hagi una implicació de tot l'hospital en relació amb les donacions, ja que en aquest cas ha de ser el personal de planta qui ha de donar l'avís que hi pot haver un donant.

Alcoverro destaca la importància de les donacions de multiteixits i còrnies. En aquest sentit, apunta que «la pell salva la vida a les persones que han patit cremades», els ossos «tot sovint eviten amputacions, sobretot en gent jove que pateix tumors ossis», i les còrnies «permeten recuperar la vista a gent que no hi veu».