El primer recompte estadístic de la Fira de l'Aixada de Manresa, fet per la Fundació Universitària del Bages, el 2017, li va adjudicar una mitjana de 65.000 visitants basant-se en l'entrada i sortida de vehicles. Enguany, una empresa ha comptat els assistents a la 22a edició a partir dels telèfons mòbils. Ahir, encara no hi havia resultats però sí que es donava una valoració molt satisfactòria de l'organització. Joan Orriols, president de l'Associació Manresa de Festa, responsable de la fira amb l'Ajuntament, culpava el bon temps que hagi estat «una de les millors edicions».

En espera de les dades d'assistents, les dels espais gestionats per la Fundació Turisme i Fires de Manresa són prou eloqüents. Un total de 10.878 persones van visitar l'exposició Retabulum , repartides en 6.196 dissabte i 4.682 ahir, si bé de gent voltant pel mercat medieval n'hi va haver molta més ahir que dissabte, que es va notar el pont i el partit del Barça. Fonts de la fundació explicaven que, sobretot ahir al matí, es van dosificar els grups perquè hi havia tanta gent que si es feien gaire nombrosos no veien res i es va optar per fer-ne de trenta persones cada tres minuts. A l'Oficina de Turisme, entre els dos dies van rebre 1.163 consultes, i al punt d'informació turístic de la Plana de l'Om, 1.637.

Que ahir va passar encara més gent per la fira que dissabte ho van demostrar les cues per transitar per segons quins llocs en comparació del dia abans, en què hi havia certa fluïdesa; i les esperes per dinar en espais com la taverna de la plaça dels Infants, on a les 8 del vespre encara servien plats. A les parades també hi havia gent comprant a aquella hora, una abans del tancament de la fira.

«Totalment consolidat»

Per a Orriols, juntament amb la meteorologia, que definia com el «factor número u» per fer funcionar el mercat medieval manresà, hi ha el fet que ja estigui «totalment consolidat» i que «els manresans en l'hem fet nostre i potser marxem quan hi ha pont però trobem una estona per passar-hi».

Pel que fa als canvis d'enguany, amb la desaparició de la plaça del Milcentenari del recorregut i el repartiment dels actes que s'hi feien en altres espais, celebrava que havien funcionat molt bé. Destacava que el seguici del bisbe «des de la plaça Gispert ha guanyat espectacularitat». Malgrat tot, en aquesta plaça hi podria haver encara molta més gent de la que hi ha si al carrer de Vilanova es fes alguna activitat que convidés a passar-hi. Ara, qui va a la Gispert hi va expressament però no ha aconseguit entrar en el recorregut natural de la fira com el parc de la Seu i la Muralla del Carme.

El que té clar el president de l'associació organitzadora és que ampliar la geografia de la fira no «és un objectiu», sinó «millorar la qualitat, de la decoració, els entarimats, les banderoles. La mida actual és suficient. Fa bastants anys vam intentar ampliar-la pel carrer de Santa Llúcia i va ser un fracàs». Recordava que l'aposta de fer-la créixer pel carrer de Vilanova i la plaça Gispert (batejats a la fira com la Vila Nova) va ser de l'Ajuntament, fa tres anys.

Insistint en la filosofia de l'Aixada, Orriols apuntava a la participació de les entitats que fan possible els espectacles centrals, fixos i itinerants. «Que sigui la seva fira és una idea maca i bona», reblava.

Parlant de la part artística, un dels seus quatre coordinadors, Ivan Padilla, posava ahir molt bona nota als vuit espectacles estrenats, als consolidats i als que es feien per darrera vegada, tenint en compte que es renoven cada tres anys. L'elenc artístic inclou més de 600 persones, 500 de les quals actuen matí i tarda i dinen a l'escola Pare Algué (i no a l'Oms i de Prat com van dir ahir per error), i més de cent més que només actuen al matí o a la tarda.