Podem discutir moltes hores sobre el que és el feixisme», va dir Jordi Masdeu, de la CUP, a Felip González, del PSC. És el que passa de vegades: els parlaments -el ple municipal és un parlament local- discuteixen i voten declaracions construïdes sobre paraules greus sense estar d'acord en el significat. El feixisme, posem per cas. Tothom és antifeixista, però potser no tothom ho entén de la mateixa manera. Per exemple, a Olga Tobal Matas, de la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme al Bages, no li va agradar que Ciutadans votés a favor duna moció antifeixista. Va prendre la paraula per tractar d'«hipòcrites» els regidors del partit taronja, per allò del pacte d'Andalusia. I el regidors al·ludits, sense perdre les formes, li van replicar que feixisme és odiar el que pensa diferent.

Què és feixisme? Tot o res, segons com es miri. La CUP està en contra de restringir el concepte al moviment polític italià liderat per Benito Mussolini. Però si el definidor s'excedeix per la banda contrària, acaba etiquetant de feixistes les actituds de mig país. Podríem anar al diccionari: el de referència, el de l'Institut d'Estudis Catalans, el defineix així: «Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l'exaltació del nacionalisme i per l'eliminació violenta de l'oposició política i social». Segons aquesta descripció, el franquisme era d'allò més feixista, i el nazisme no cal dir. I quan Stalin va apel·lar a la «mare Rússia», en lloc d'invocar el somni de la societat comunista, per enardir les tropes a la Segons Guerra Mundial, estava sumant els tres aspectes de la definició. Poder absolut, exaltació nacionalista i extermini de dissidents. Feixisme amb bandera vermella.

Però avui s'obre més el focus, i al ple de Manresa el socialista González es va lamentar que s'escridassés com a «feixistes» els participants d'un acte antifeixista. La republicana Anna Santolària, que havia introduït el pacte andalús i la persona de Jordi Cuixart en la seva defensa de la resolució, feia gestos de no entendre-ho. Al cronista li va semblar que González parlava de Cotlliure, on fa pocs dies un grup d'independentistes va fer-se notar en un acte d'homenatge a Antonio Machado i altres morts a l'exili, en el qual participava Pedro Sánchez.

Segons el cupaire Masdeu, és perillós banalitzar el feixisme. «S'usa més com un insult que com una definició». Però dijous aquesta definició es realitzava per acumulació d'equivalències. El mateix Masdeu hi incloïa «l'espanyolisme totalitari». Cal suposar que també tots els altres nacionalismes totalitaris, inclòs el català si n'hi hagués. ¿Hi ha catalans que proclamin el «nosaltres primer», un altre dels signes segons el regidor? En el debat es va detectar feixisme en el masclisme, en el racisme, en la fòbia a les altres identitats sexuals, en el menyspreu als refugiats, en els rumors sobre els immigrants, en l'exaltació del franquisme, en la negació dels drets de Catalunya. No cal predicar la dictadura: el feixisme es vesteix de democràcia, va ser advertit dins aquesta caracterització acumulativa. En cas de dubte, les plataformes antifeixistes ens ajudaran a identificar el mal; fins i tot el mal amagat a dins nostre. Examen de consciència, dolor dels pecats, propòsit d'esmena.

No banalitzar el feixisme: el regidor Masdeu l'encerta. Si arribem a la conclusió que mitja societat és feixista i que nosaltres mateixos potser ho som una mica, acabarem per no donar-li importància. De moment no és així, i «feixista» és un desqualificatiu que fa mal, fins i tot si no s'acaben de precisar els contorns exactes del seu univers de significat.