El carrer del Balç és un lloc ideal per viatjar al passat. Els baixos dels edificis que hi donen i el vial medieval pròpiament dit han demostrat novament aquest cap de setmana el seu gran atractiu i potencial. Si l'any passat s'hi va recrear amb rigor històric com es vestien els homes i dones dels segles XIII i XIV, de les classes més baixes a les més altes, enguany la proposta ha consistit a mostrar als visitants com es realitzaven els retaules que protagonitzen algunes capelles de la basílica de la Seu.

Amb el nom de Retabulum (retaule), la 2a Trobada de Recreadors Històrics al Carrer del Balç va tenir especialistes en la matèria de Catalunya, Múrcia, Castelló i València. Francesca Maria Lliteres, informadora de l'Oficina de Turisme de Manresa, i ideòloga de la mostra, destacava ahir l'alt nivell d'aquests grups. «Són del millor de la Península», afirmava.

Tot i que la «joia de la corona» de la recreació, com ho va definir el personatge que donava la benvinguda als grups que hi anaven entrant, que van rebre un full explicatiu, eren uns baixos que reproduïen com era el taller d'un artesà del gòtic, les didàctiques i entretingudes explicacions a les escales que hi ha al carrer de la indumentària que duia un cavaller va tenir tanta o més requesta.

Els retaules, va explicar el personatge que feia d'amfitrió, es feien per tal que el poble, que no sabia llegir, pogués accedir a la Bíblia. Dins dels baixos del taller, un altre personatge va explicar el canvi que va suposar el salt del romànic al gòtic, que va incorporar a les pintures «el moviment i els sentiments». Una experta en la matèria, també disfressada de l'època per a l'ocasió, va il·lustrar com es feia un retaule. Va parlar de la cola de conill amb què es pintava la fusta abans de començar; una cola que es feia amb els cartílags i els ossos d'un conill al bany maria. Quant a les pintures, va apuntar que fins al segle XIV es va utilitzar la tècnica que ja s'usava a la prehistòria, si bé va anar millorant i es va anar sofisticant: la barreja de pigments (ter-ra, minerals, animals, vegetals), aigua i aglutinant (rovell d'ou). La tècnica del tremp d'ou. La part daurada es feia amb pa d'or o argent sobre diverses capes d'una argila per adherir-lo a la fusta.

Al Balç també hi havia un sabater que feia calçat de cuir i, als altres dos baixos oberts, el taller d'un fuster i ebenista, que va mostrar com es feien els retaules. Calia endrapar-los: adherir-hi un teixit, normalment de lli, perquè quedés una superfície homogènia. Uns altres baixos recreaven l'estança d'una casa noble.

La salutació militar

A les escales, un cavaller molt ric, tal com donaven a entendre els colors de la seva indumentària -com més vius, més ric- va anar descrivint peça per peça la indumentària d'un cavaller, donant-ne detalls que van fer les delícies dels presents. Un servent va anar vestint el cavaller mentrestant. Quan van arribar a l'elm, el narrador va explicar que la salutació militar ve de quan s'aixecaven la part frontal del casc (la visera) perquè se'ls veiés la cara i l'enemic reconegués que era un noble.