Evert Hoek viu a Vancouver, al Canadà. Ha aprofitat el viatge a Europa per anar a París, la ciutat portuguesa de Porto, on té amistats de l'època en què que va treballar a les obres del metro, a més a més de Barcelona i Manresa. I, deformació professional, també ha estat a les mines de Súria, on ha visitat la nova rampa del pou de Cabanasses.

Encara està en actiu?

Sí i no. Em vaig jubilar quan vaig fer 80 anys. D'això en fa 5. Vaig acceptar donar la meva opinió de manera excepcional a Súria. És el meu últim projecte i ara sí que puc dir que estic jubilat [riu].

Per a vostè no és cap novetat que el facin doctor honoris causa i rebre reconeixements internacionals. Però per a Manresa és important...

Sempre és una sorpresa. Que et nomenin doctor honoris causa és una decisió interna d'una universitat, que té els seus propis mecanismes per fer aquestes propostes i decidir. Un cop se'm va comunicar va ser una sorpresa. És un plaer i estic satisfet que per a Manresa també sigui important.

Diuen que vostè entén les roques...

Originalment soc enginyer mecànic. A la Universitat de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, em vaig especialitzar a analitzar els esforços que suporten els materials i la deformació d'aquests materials per aquests esforços o pressions. Després, quan vaig acabar el màster, em va contractar l'Institut Nacional de Recerca d'Enginyeria Mecànica de Ciutat del Cap. Estaven treballant a les mines d'or de Sud-àfrica, que eren molt profundes. Com que l'or té un valor important al mercat, les mines es poden permetre anar-lo a buscar a molta profunditat, fins i tot a 2 o 3 quilòmetres. Un dels problemes que tenien és que quan excaves a aquestes profunditats la roca pot explotar de forma violenta. És un fenomen que es diu esclat de roca. Com que havia estudiat alguns materials, com per exemple l'acer i el seu comportament, em van demanar si podia fer el mateix amb la roca per entendre com es comportava i es produïen aquests fenòmens. Això era el1958. I des de llavors fins ara he estat treballant intentant entendre com es comporten les roques.

I ho ha entès?

Jo crec que sí.

Per això li diuen el mestre de les roques? S'hi sent identificat amb aquest terme?

Això crec. En podríem dir així.

Pel que explica, les roques són imprevisibles...

La diferència entre un material com per exemple l'acer i la roca és que l'acer és homogeni i en canvi les roques són totalment diferents. Són heterogènies, imprevisibles i les seves propietats poden canviar molt d'un lloc a un altre encara que hi hagi poca distància entre aquests dos punts. Tota la feina que he desenvolupat els dar-rers 60 anys ha sigut intentar identificar quins són aquells factors que poden fer que un conjunt de roques es comporti d'una manera similar, de manera que es pugui identificar, al subsòl, zones que tinguin un comportament i diferenciar-les d'altres zones que es comporten de forma diferent, i trobar aquells factors que determinen això. Jo i altres investigadors al món hem arribat a trobar més o menys aquests factors.

Aquests factors fan que cada cop es puguin fer projectes d'enginyeria civil més complexos?

Abans els projectes d'enginyeria eren relativament simples. Si havies de fer una infraestructura viària d'una ciutat a una altra buscaves el trajecte operativament més senzill. Ara això ja no és així. L'increment de la població a escala mundial i el creixement de les ciutats fa que els eixos de comunicació s'hagin de fer per llocs on abans ni s'haurien plantejat. I a més a més tots aquests projectes cada cop són més grans i complexos. El repte és ser capaços de continuar fent-ho d'una forma acurada i minimitzant els efectes que això comporta. Ara mateix a Europa s'estan fent túnels de 50 quilòmetres de llargada a 2 quilòmetres de profunditat, i això serà cada cop més habitual.

Vostè ha ajudat a foradar mig món?

Jo he ajudat a foradar-lo d'una manera més segura. Els darrers anys han disminuït molt els accidents i tinc l'esperança que hagi estat en part a la feina que he desenvolupat.

Què representa per a vostè la mineria o la geologia?

La meva formació no és pròpiament de geologia però sí que tota la meva vida he treballat amb les roques. La meva trajectòria professional l'he desenvolupat treballar amb les roques com un material d'enginyeria, com podria haver fet amb qualsevol altre. Amb un problema d'estabilitat de talussos, a l'hora d'assegurar el talús, no es tracta si aquest és per construir un edifici, per a una presa o per a una mina. Per a mi el problema era com fer que la roca, en aquell talús, fos estable.

Coneixia la UPC?

No gaire. Havia sentit a parlar de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, però arran de la proposta d'investidura ha tingut l'ocasió de saber-ne més detalls.

A Catalunya hi ha poca demanda per fer enginyeria. També passa això en altres països?

És un gran problema a escala global. Les vocacions que hi ha s'encaminen a l'electrònica i la informàtica, que atrau molt els joves. Fan falta professionals amb les enginyeries clàssiques com minera, civil, hidràulica, mecànica... Hem de ser capaços de generar atractiu per captar joves en aquest món. S'ha d'explicar per què és important l'enginyeria. Abans a les universitats nosaltres érem allà esperant que els estudiants vinguessin, i venien. Ara som nosaltres els qui els hem d'anar a buscar.