Les ciutats mitjanes de Catalunya, entre les quals Manresa, tenen menys desigualtat que Barcelona i la seva àrea metropolitana, segons conclou l'estudi realitzat pels investigadors de la UVic-UCC Rafa Madariaga, Joan Carles Martori i Ramon Oller, analitzant dades de renda.

De l'anàlisi de dades dels 41 municipis mitjans de Catalunya es dedueix que Manresa es troba en una posició mitjana mentre que Salt, Palafrugell, Amposta, Blanes i Sant Feliu de Guíxols són les ciutats amb menor desigualtat salarial i, a l'altre extrem, se situen Sitges, el Masnou, Cambrils, Castellar del Vallès i Premià de Mar.

Segons l'estudi Wage Income Inequality in Catalonian Second-Rank cities, publicat per la revista The Annals of Regional Science, les ciutats mitjanes de Catalunya es caracteritzen per tenir una menor desigualtat salarial que Barcelona i l'àrea metropolitana.

L'estudi parteix de la constatació que el sistema urbà de Catalunya és policèntric: segons dades del cens del 2011, el 40% de la població viu a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el 30% a 41 ciutats de més de 20.000 habitants i un altre 30%, a la resta de municipis més petits. «Aquesta distribució és representativa del sistema urbà europeu, caracteritzat per l'existència d'una xarxa de ciutats mitjanes i menys concentrat en grans metròpolis que per exemple els Estats Units, Canadà o la Xina», expliquen els investigadors. Mentre les ciutats globals, connectades i grans han estat el focus de la majoria d'estudis sobre desigualtat urbana, la seva anàlisi s'ha focalitzat en aquestes 41 ciutats catalanes definides com a mitjanes.

Per veure l'evolució de la desigualtat de la renda salarial en aquests municipis, els investigadors han analitzat les dades corresponents a dos períodes, 2001 i 2011, aplicant la mesura habitual de la desigualtat, l'índex de Gini, que varia entre el 0 (igualtat total) i 1 (màxima desigualtat). L'estudi mostra que la desigualtat salarial s'ha reduït a Catalunya durant aquest període i que aquesta reducció ha afectat tant les ciutats mitjanes com Barcelona i l'àrea metropolitana. També conclou que mentre el 2011 el conjunt de ciutats mitjanes presentava un índex de Gini del 0,30, la mateixa mesura a l'àrea metropolitana de Barcelona era el 6,6% superior i al municipi de Barcelona s'enfilava el 10% més.

Els resultats es poden comparar amb els valors de l'índex de Gini el 2010 en algunes ciutats europees, que era de 0,38 per Londres, 0,36 per Madrid i 0,27 per Oslo.