Crits d' «Els carrers seran sempre nostres», «Els carrers seran de les dones» i «Els carrers seran feministes». A Manresa, ahir ho van ser. La ciutat va viure la manifestació, en els moments de màxima afluència -tres vegades més que l'any passat- van seguir un recorregut marcat pel to reivindicatiu i festiu, que també va incloure un capítol de tensió davant la comissaria de la Policia Nacional quan els Mossos van carregar contra els manifestants, després que algú els llancés ous plens de pintura lila. Van retenir tres noies però les van deixar marxar al cap de poc.

La marxa va començar quan passaven deu minuts de les 7 de la tarda a l'alçada de la Ben Plantada, on es va veure de seguida que seria massiva. La capçalera lluïa la pancarta amb el lema «Ens aturem per canviar-ho tot. Cap pas enrere. 8-M Vaga. A la part del davant eren tot dones i a mitja alçada un cartell indicava que a partir d'allà ja era mixta. A algun home que es va intentar posar al principi amb la parella fins i tot el van esbroncar.

Els lemes que van cantar les participants tota l'estona combinaven l'humor amb la reivindicació més pura i dura. «No soFdesm histèriques, som històriques», «La talla 34 m'apreta la patata...», «No vull ser valenta, vull ser lliure», «No és no, la resta és violació», «No són mortes, són assassinades», «Fins als ovaris de tants collons». Del principi al final no van faltar les proclames, ni tampoc desenes de cartells, molts inspirats, que duien moltes joves, que van tenir un paper preeminent en una manifestació, per la resta, força heterogènia.

El recorregut, que va obligar la Policia Local a tallar i a desviar el trànsit en segons quins trams, va anar del passeig de Pere III al carrer del Primer de Maig i al de Carrasco i Formiguera. Al seu pas, més i més gent mirant-s'ho. Davant l'ambulatori, personal del centre sanitari va sortir per veure passar la gentada. Molta feia fotos i ho enregistrava i hi havia qui també aplaudia. El clam de «No ens miris, uneix-te a nosaltres» de les manifestants es va sentir en diversos moments.Descontrol davant la comissaria

Al carrer de Soler i March el lema que va començar a sonar va ser el d'«Els carrers seran seran sempre nostres». Hi havia furgonetes davant la comissaria i Mossos d'Esquadra en fila protegint-la. Un petard seguit d'un fum rosa va desencadenar el moment de més descontrol de la manifestació. Algú va tirar ous plens de pintura als agents i ells van reaccionar traient la porra i donant cops. La gent els ho va retreure escridassant-los. Mentrestant, tres noies van quedar retingudes entre els vehicles i l'entrada a la comissaria. Finalment, després d'escorcollar-los les bosses, els Mossos les van deixar marxar. Quan les noies es van barrejar entre la gent les van rebre amb crits de «Tranquil·la, germana, aquí hi ha la teva manada».

Ja a Crist Rei, el recorregut va continuar pel carrer d'Àngel Guimerà avall, on la Policia Local havia advertit als establiments que encara estaven oberts que el millor que podien fer era tancar. Ja no es van veure més botigues obertes fins al final del trajecte, mentre que al matí sí que n'hi havia força funcionant. Al Born, els botiguers van posar un llaç lila als testos decoratius davant les entrades. També hi havia algun comerç que havia penjat un cartell avisant que s'havia sumat a la vaga.

A la Plana de l'Om els Mossos van tornar a fer acte de presència bar-rant amb vehicles l'accés cap al car-rer d'Alfons XII. Si volien impedir que la gentada anés cap als jutjats, on al migdia també hi havia hagut una forta presència de Mossos abans de l'acte del Col·legi d'Advocats i el de Procuradors, ho van aconseguir. La corrua de gent va seguir cap a Sant Miquel per arribar a la plaça Major. Només per tenir una idea del volum de gent, que va fluctuar durant tota l'estona perquè hi havia qui s'hi afegia i qui en marxava, quan la cua de la manifestació va arribar a la plaça de Sant Domènec, la capçalera tot just acabava de fer cap a la plaça Major i feia deu minuts que havia passat per Sant Domènec.

A la plaça Major, a les 9 del vespre, el volum de gent va baixar molt. Un miler de persones s'hi van quedar per assistir a la traca final. A mida que anava arribant, la gent es va posar en rotllana a la plaça; al mig, hi havien amuntegat uns trossos de fusta. Quan tothom estava situat, es va fer la lectura del manifest i uns personatges vestits de negre van anar aixecant cartells amb paraules que sortien a l'escrit: violències masclistes, opressió, ingerències en les decisions sobre els nostres cossos, violència institucional, criminalització de la protesta... Al final de la lectura, van encendre la foguera i hi van tirar els cartells. Mentre cremaven, una colla de joves -el públic que quedava era bàsicament jovent- va ballar al voltant del foc saltant i abraçant-se amb cares de satisfacció. Sens dubte, la manifestació havia estat un èxit rotund.