El 2 de juny del 1808 va ser una jornada que va marcar la història de Manresa. Aquell dia va tenir lloc la crema del paper segellat, quan l'Ajuntament havia rebut l'ordre de substituir, a l'encapçalament del paper segellat, el nom del rei Ferran VII pel del lloctinent Murat. Aquest paper va ser cremat a la seva arribada a Manresa i va significar el primer acte de revolta de la ciutat contra l'autoritat francesa. Als llibres d'història apareixen noms d'homes, però també hi havia dones al carrer. Un itinerari, que va tenir lloc aquest dissabte al matí pel barri vell amb la narració de l'historiador Francesc Comas, va servir per fer justícia al paper de les dones a llarg de la història. Va ser una ruta teatralitzada, amb escenificacions per deixar palès que les dones sempre han tingut un paper destacat.

Comas va explicar els fets d'aquell 2 de juny de fa 211 anys, davant del quadre que hi ha a l'interior de l'ajuntament que narra aquells fets, i una de les dues actrius que el van acompanyar durant tot l'itinerari -i que es van posar en el paper de pagesa- es va afanyar a dir: «Ep, les dones també hi érem. A la plaça hi havia mercat i, per tant, vam assistir i participar en tots aquells fets a primera fila. Però els nostres noms no surten als llibres d'història!». Una quarantena de persones es van interessar, dissabte, per conèixer els fets del passat amb ulls de dona.

L'itinerari va passar per la capella de Sant Ignasi Malalt, per contemplar el quadre en què es veuen quatre dones curant i cuidant sant Ignasi, en el seu pas per Manresa. El viatge en el temps també va servir per redescobrir el rol de la dona en espais d'oci de la ciutat. En la parada que es va fer al teatre Els Carlins, que la Joventut Carlista Manresa porta des del 1906, dues dones, que semblaven de mitjan segle XX, feien veure que assajaven sobre l'escenari soles, mentre els homes eren al bar del teatre «fent el carajillo», i en la conversa parlaven de com s'encarreguen de tirar endavant la família.

A la plaça de l'Escloper, també es va destacar la prostitució de la ciutat. A prop hi havia un prostíbul, Cal Guarro, regentat per una família del mateix nom, i n'era un de categoria, hi anaven, després de la guerra civil, homes amb posició social, de professions liberals, com metges, advocats, militars o comerciants. En aquest apartat l'actriu que va intervenir es va posar en el paper de la Carola, una dona de Barcelona que venia a Manresa a exercir la prostitució per necessitat. «Em feien falta els diners i aquí ningú em coneixia», explicava.

El recorregut va acabar a la Plana de l'Om, on Comas va explicar els fets de l'avalot de les faves, el 1688, quan van assaltar diferents cases de canonges i les van cremar. Protestaven pel delma que havien de pagar per la collita de l'horta. Dies després van jutjar, i condemnar a la forca, set homes i una dona, la Fadulla, un personatge del passat manresà que també recorda que les dones sempre hi han sigut presents i que no hi ha història sense dones.