El gener passat va fer cinc anys que es va fer públic l'acord buscat per les caputxines per garantir el seu benestar i, alhora, que el convent on viuen fos útil a la ciutat quan faltin, tenint en compte les seves edats i que només hi queden quatre germanes, que aleshores n'eren dues més. Van presentar l'acord el gener de 2014 però ja venia de dos anys abans.

La presentació la van fer l'abadessa d'aleshores, la germana Tertesa Caballero, i el director general de l'actual Fundació Sant Andreu Salut (aleshores Fundació Sociosanitària del Bages, FSSM). A canvi de la cessió, la fundació havia de tenir cura de les caputxines fins als seus últims dies i destinar el convent a un ús social, com ara una residència d'avis amb problemes de dependència. A priori, només faltava el vistiplau de la Santa Seu, però tot es va torçar.

El novembre del 2016, el Vaticà va nomenar el bisbe Romà com a màxim responsable del convent. Paral·lelament, va declarar nul l'acord de les caputxines amb Sant Andreu Salut. Basant-se en aquesta decisió, el bisbat va demanar a la fundació que marxés del convent, on havia posat en marxa un servei. El 7 de desembre del 2017, l'alcalde Valentí Junyent, president de la fundació sociosanitària, i Valls van anunciar que marxarien del convent per garantir la represa de les converses.

Nova tramitació

L'agost del 2017, amb els ànims més calmats -el fet que les caputxines no poguessin fer la seva voluntat va generar l'animadversió de part de la ciutadania vers el bisbat i Roma i la creació d'una plataforma de suport a les monges que continua activa- les germanes van avançar a Regió7 la seva intenció de tornar a a tramitar a la Santa Seu la cessió del convent amb el vistiplau del bisbe de Vic.

El gener del 2018, Roma va restaurar l'autoritat de l'abadessa al convent i va destituir el bisbe com a comissari pontifici. Aquest pas va encomanar d'optimisme les monges, que van declarar a Regió7 que confiaven que podrien tirar endavant el seu propòsit amb el sí de Roma. Tenien de part seva, van assegurar, el suport del pare assistent de tots els caputxins. No va ser així. El març següent van denunciar que la cessió del convent no avançava per culpa justament del seu orde, que van deduir que els posava pals a les rodes per l'interès que el convent pogués esdevenir la infermeria de les caputxines de tot Espanya o per llogar alguns dels espais que inclou per treure'n un benefici crematístic. Ara ho han tornat a provar però, vistos els resultats, val més que no es facin gaires il·lusions.

El convent es va fundar el 1638 sobre la casa on va viure la fundadora de les clarisses caputxines, la manresana Àngela Margarida Prat, la mare Serafina. Ocupa una finca de 4.500 m2, 1.800 dels quals construïts. L'església està dedicada a sant Carles Borromeu.