El responsable de Protecció Internacional i Asil a Manresa, Jordi García, té dues caixes plenes amb passaports de veneçolans que s'han establert a la Catalunya Central en els darrers dos anys. Els refugiats originaris del país llatinoamericà representen el 50% de les demandes d'asil. La greu crisi humanitària que hi té lloc ha portat moltes persones a guanyar-se la vida lluny del seu lloc d'origen i n'han arribat a Manresa i a Berga -entre altres municipis-, que són ciutats d'acollida.

Quant les nacionalitats, el 25% dels sol·licitants d'asil a la comissaria de Manresa són colombians, el país llatinoamericà veí de Veneçuela que també ha estat castigat per conflictes armats durant dècades i amb focus importants de violència avui dia, malgrat l'acord de pau entre el govern i les FARC. L'altre 25% el configuren persones arribades d'altres països castigats per conflictes bèl·lics o amb una situació dura situació política i social, amb vulneració dels drets humans inclosos, com El Salvador, Síria o Ucraïna.

Molts matins, a les sales d'espera de la comissaria de Manresa hi ha famílies que hi van per qüestions relacionades amb la tramitació de la seva sol·licitud d'asil i la targeta vermella identificativa. «Principalment són famílies amb dos o tres fills, i són pocs els que venen sols», explica García. I entre els sol·licitants hi ha persones de diferents classes socials. «Molts tenien la seva vida muntada i una vida pròspera, però van haver de marxar del seu país», afegeix. De fet, entre la població de veneçolans hi ha exmilitars que discrepen de la política dels comandament del país i han desertat. «El fet de renovar cada dis mesos la targeta, i que hagin de venir, també ens permet veure com evolucionen aquí», afirma García.