Rotund desacord de la delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural amb la «devastació total» i «salvatge» d'un reducte de vegetació autòctona, on mai havia arribat l'agricultura, que, a més, estava explícitament catalogat i protegit pel Pla Especial Urbanístic de Protecció d'Arbres i Arbredes d'Interès Municipal de Manresa

La tala ha afectat el vessant obac dels Polvorers, a l'entrada sud de Manresa, entre la vall de ManresaRajadell, davant del barri de la Fàbrica Blanca.

Segons els ecologistes es tractaria d'una intervenció realitzada per Adif, responsable del manteniment de la xarxa ferroviària, amb l'objectiu d'instal·lar proteccions de la via. Adverteixen, però, que tindrà l'efecte contrari perquè «sense vegetació els despreniments seran més fàcils i freqüents».

La reacció de l'entitat ecologista ha estat d'incredulitat «davant de la tala total comesa. La destrossa és molt intensa i molt extensa, més encara tenint en compte la qualitat de reducte de vegetació espontània d'aquest vessant dret, rocós i poc transitable». El lloc estava, en teoria, protegit pel catàleg de Conjunts Botànics d'Interès Municipal de Manresa.

Segons Joan Badia, la «lamentable la talla arreu no ha deixat ni un sol bri verd» a l'extens vessant dels Polvorers sobre el riu Cardener. L'àrea afectada és tot el vessant comprès entre el pla dels Polvorers enllà de la torre de Santa Caterina a dalt i la via de la Renfe a baix, la vall de la riera de Rajadell al sud i l'antiga fàbrica dels Polvorers al nord. Afirma que«la destrossa «és total». Aquest és un vessant orientat al nord-est, dret, rocós, obac i poc transitable que havia escapat de l'agricultura. Durant mil·lennis havia estat un refugi de les plantes autòctones, principalment d'arbustos com el llessamí groc, la noguerola o el ginestó; un punt calent de biodiversitat, un reducte que funcionava com a banc de llavors per recolonitzar terrenys quan l'agricultura els deixava lliures. També era l'amagatall d'ocells que busquen la protecció de la vegetació espessa. «Ara tot això s'ha acabat, anorreat. No n'ha quedat res», afirma.

Tota l'àrea arrasada està inclosa al catàleg dels Conjunts Botànics d'Interès Municipal; per tant és una àrea en teoria protegida pel Pla Especial Urbanístic de Protecció d'Arbres i Arbredes. Augura que sense la vegetació que esmorteix la pluja i que reté la terra entre les arrels, l'erosió i «la caiguda de rocs d'aquest vessant dret i ara desprotegit estan assegurades». I afegeix que després de la tala s'instal·len xarxes i tanques metàl·liques «per evitar que els rocs que cauran arribin a la via. Tota l'operació tindrà per objectiu la protecció de la via de la caiguda de roques. En realitat, la protecció del vessant ja la donava la vegetació densa, potser amb més garanties de les que donaran les xarxes i tanques metàl·liques» sobre aquest vessant costerut i rocós.