La Marieta que va decidir tocar les campanes de la vila de Gràcia per alertar els joves que l'exèrcit els anava a reclutar per anar a la guerra de Cuba. Roser Dolcet, que als 9 anys va començar a treballar en una fàbrica tèxtil a l'inici de la Revolució Industrial i en va deixar escrits els seus records. O Tomasa Cuevas, torturada i empresonada pel règim franquista poc després que acabés la guerra. Són dones de la «no història», però que han fet possible que el 8-M passat més gent que mai reivindiqués als carrers la igualtat i la fi del patriarcat. També a Manresa i a la Catalunya Central.

Aquest dilluns les va recordar la historiadora i escriptora Assumpta Montellà a l'acte institucional del Dia Internacional de les Dones que es va dur a terme al saló de plens de l'ajuntament, que era ple. Es va celebrar aquest dilluns perquè el 8-M, divendres passat, l'Ajuntament va donar suport a la vaga feminista i va anul·lar els actes públics.

Montellà va fer un repàs del paper de les dones a la societat des del segle XIX , fins a l'actualitat. Montellà va recordar que no va ser fins a la Segona República (1931-1939), que el marc legal va començar a reconèixer la igualtat de drets. Va ser l'època de la llei del divorci, del sufragi femení, de la interrupció de l'embaràs, dels casaments civils o de la coeducació homes-dones. Avenços que el franquisme va interrompre de forma brusca. «La dictadura va fer molt mal a l'autoestima de les dones», va dir la historiadora. A final dels anys 70 i principi dels 80 figures com Montserrat Roig o Maria Aurèlia Capmany «van tornar a posar en marxa el tren aturat».

L'acte el va presidir l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; la regidora de la Dona, Cristina Cruz, i la delegada del Govern a la Catalu-nya Central, Alba Camps. Junyent va afirmar que el moviment feminista «ha connectat amb la societat i ha de ser el motor d'un canvi efectiu». Durant el parlament va citar el conseller d'Interior, Miquel Buch, moment en què la regidora de la CUP va abandonar la sala. Cruz va tenir un record per «les dones que ens han precedit. Les que hi són i les que no hi són, i les dones silenciades al llarg de la història». I Camps va fer referència a les manifestacions del 8-M a la Catalunya Central per reclamar una «igualtat efectiva. L'essència del 8-M ha de ser present tots els dies de l'any», va afirmar. En nom del Consell Municipal de la Dona, Sandra Pujol va llegir un manifest en què va reclamar «una nova forma d'entendre la vida».