A uns metres sota terra del passeig de Pere III de passeig de Pere IIIManresa hi passa un dels principals col·lectors d'aigües residuals de Manresa. És el torrent dels Predicadors. Des del setembre passat que hi fan obres per reparar-lo. Els tres primers mesos una part del torrent va quedar al descobert a través de dos grans pous d'accés que es van obrir a les cruïlles amb el carrer Sèquia i el Primer de Maig per poder-hi entrar material i maquinària. Els pous es van tornar a tapar a final de l'any passat. Però actualment els treballs continuen, encara que passen inadvertits per als vianants que hi passegen per damunt. Com el col·lector en si. Les obres són d'Aigües de Manresa i les executa el Grup Mas.

Regió7 ha accedit a al seu interior per recórrer tot el tram en obres, que va de la plaça Espanya a la Bonavista. S'hi accedeix per les típiques tapes de claveguera, que, només obrir-les, ja deixen sentir el soroll d'aigua corrent. En aquest cas la visita es va fer amb focus. En cas contrari cal portar frontals. Almenys una de les persones que baixen ha de dur a sobre un detector de gasos, i una altra s'ha de quedar a l'exterior en contacte amb els que hi ha al col·lector.

Totes les tapes de claveguera de plaça Espanya, per on va baixar l'expedició, a la Bonavista, per on va acabar sortint, es van deixar obertes perquè corrés l'aire. A dins hi fa calor i cal anar amb botes d'aigua amb planxa de ferro, guants, casc i armilla.

Si a la plaça Espanya es mira Passeig avall el col·lector és estret. 1,20 metres aproximadament. Passeig amunt també es va estrenyent. A diferència del que un es pot imaginar des de l'exterior, el col·lector no és uniforme. El Passeig es va urbanitzar per trams entre final del XIX i principi del XX. Fins llavors el torrent estava al descobert, com el de Sant Ignasi, l'altre gran conducte d'aigües residuals de Manresa. Amb el col·lector va passar el mateix. Es va anar fent per trams a mesura que avançava la urbanització del Passeig. Sota la plaça Espanya, per exemple, és més ample que a tota la resta. Fa poc més de dos metres d'amplada i a més a més hi ha formigó. En canvi, Passeig avall i cap a la Bonavista, és més estret i les voltes són de totxo. «És clar que geomètricament ens varia», expliquen Josep Emili Puig i Jaume Juanola, directors de les obres, i Mar Castiñeira, d'Aigües de Manresa.

Un dels trams s'ha fet totalment nou. El que va del Primer de Maig a la plaça Onze de Setembre, perquè es van trobar que estava molt malmès pel pas del temps però sobretot per les arrels dels plataners, que havien fet malbé el terra, el canal i els murs.

«Hem hagut de treballar amb tot el que baixava», expliquen. Això són les aigües residuals. En alguns casos s'han fet canalitzacions provisionals per poder refer els canals. L'obra que s'hi ha fet «no té una complexitat tècnica important. Però hi ha la dificultat de les condicions de treball».

L'actual Passeig es va començar a urbanitzar el 1891 pel tram de la Muralla. A principi del XX el torrent estava cobert fins al carrer Canyelles, explica l'historiador Francesc Comas. El 1921 es va iniciar la seva perllongació i es va inaugurar 10 anys més tard.