A Diego Africano i a Stefanye Siso, una parella de refugiats veneçolans (de 30 i 32 anys respectivament), que viuen a Berga amb els seu dos fills, els van denegar la petició d'asil fa poc més d'un any. Van quedar al marge del sistema. Fins ara no podien llogar un pis o buscar feina perquè no en tenien l'autorització i van quedar en terra de ningú perquè no tenien reconegut el dret de residència i treball. Però la situació d'aquesta família farà un gir de 180 graus en breu perquè el Govern espanyol ha decidit donar una autorització de residència temporal per raons humanitàries d'un any de durada, i prorrogable, a tots els veneçolans a qui s'ha denegat l'asil.

La família respira alleujada en assabentar-se de la notícia, però no ho celebrarà fins que, un cop porti tota la documentació a la comissaria, els donin el permís temporal i per fi se'ls reconegui del dret a tenir una feina. «Ho he passat molt malament, amb episodis d'ansietat perquè estàvem desprotegits. Hem tirat endavant perquè ens hem trobat persones a Berga que han entès la nostra situació i ens ha ajudat», explica Siso. Des que els van denegar la sol·licitud de protecció internacional, han viscut en un pis de Gemma Ribolleda, la propietària de l'alberg de Berga, on Creu Roja porta a terme el programa d'acollida, amb qui van teixir amistat quan formaven part del projecte d'integració. A Càritas els han facilitat l'abastiment de menjar.

La gravíssima situació que travessa el país, amb un president interí, Juan Guaidó, que no pot exercir el càrrec -i reconegut per Estats Units i la major part dels països de la Unió Europea-, i un govern capitanejat per Nicolás Maduro, que ha de fer front a una economia ensorrada, amb la necessitat urgent d'abastir-se de productes bàsics i amb situacions dantesques com la falta d'electricitat a les principals ciutats del país, ha fet canviar la posició del Govern espanyol. De fet, en un comunicat emès per la mateixa Policia Nacional, es justifica aquesta decisió perquè «el govern veneçolà no els reconeix ni els dona cap tipus de servei, com la renovació del passaport o la inscripció de nounats» i s'afegeix que «aquests ciutadans es troben, ara per ara, sense cap tipus de reconeixement per part dels serveis consulars o ambaixades veneçolanes a Espanya».

200.000 veneçolans

Tot i que la delicada situació a Veneçuela s'ha agreujat en els darreres setmanes, i ha debilitat encara més l'actual govern, els opositors a l'executiu de Maduro denuncien des de fa anys persecucions per idees polítiques. Tot i això, molts dels veneçolans que han arribat a l'Estat espanyol en els darrers anys no han trobat, fins ara, la protecció internacional que buscaven en sortir del seu país. El cas Diego Africano i Stefanye Siso no és aïllat, i en el mateix comunicat fet públic per la Policia Nacional es reconeix que «uns 200.000 veneçolans han fugit de la situació del seu país, per violència, amenaces, penúries...».

Quan va esclatar la crisi dels refugiats arran de la guerra de Síria, i es van difondre imatges de sirians travessant les fronteres europees, als anys 2015 i 2016, la Unió Europea va començar a parlar del repartiment per països de les persones que havien arribat a la UE fugint dels conflictes bèl·lics. A la Catalunya Central, Manresa i Berga es van erigir com a ciutats d'acollida. Quan els programes humanitaris es van posar en marxa a la regió central, a finas del 2017, refugiats i organitzacions humanitàries ja parlaven que no tots els que fugien de guerres rebien el mateix tracte. Persones arribades de l'Orient Mitjà, que havien centrat l'atenció als mitjans, tenien més facilitats per aconseguir l'asil. A ucraïnesos i veneçolans -i persones d'altres països llatinoamericans en conflicte o amb realitats greus de violència- els costava més aconseguir la protecció internacional.

Ara que la comunitat internacional s'ha fixat en la dura realitat de Veneçuela, les persones que en van fugir han aconseguit un reconeixement que fins ara els havien denegat.