El punt de partida de les entitats és que Manresa ha de convertir l'entorn del riu Cardener en una gran àrea de lleure. Com? Hi ha consensos sobre com reduir la presència de vehicles i ampliar l'espai destinat al passeig i a l'esport a l'aire lliure, i discrepàncies, com la de si s'ha de conservar tot el patrimoni històric del passat industrial, molt del qual està malmès. El que tenen també clar les entitats és que s'haurà de calibrar bé la gestió de la preservació d'edificis històrics i la biodiversitat del riu amb l'activitat humana.
Prop de 50 membres d'entitats de Manresa i tècnics van participar ahir al matí un debat ciutadà per definir el futur del Cardener i el seu entorn natural. L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que va ser present en el tram final de la matinal, va afirmar que «la ciutat s'ha d'obrir al riu», tot destacant l'actiu que representa el Cardener per al desenvolupament urbà. Un principi que compartien tots els assistents. El debat ciutadà es va desenvolupar, al Casal de les Escodines, en diferents formats, amb l'argumentari d'entitats de diferents àmbits sobre què s'hi hauria de fer i, posteriorment, agrupant els assistents en quatre taules perquè dibuixessin sobre un plànol del riu, i el seu entorn, els projectes que s'hi haurien de desenvolupar tot definint els usos que haurien de tenir els vuit quilòmetres de llera en el seu pas pel terme de Manresa.
Tot i que el debat va ser intens i van sortir moltes idees, l'activitat d'ahir era la primera pedra d'un debat ciutadà que ha de durar anys, i és que el mateix regidor d'Entorn Natural, Pol Huguet -promotor de l'activitat-, destacava que al final s'haurà de redactar un pla director per determinar exactament què s'hi haurà de fer. Els representants del Club Atlètic Manresa deien que «s'hauria d'il·luminar el recorregut destinat al passeig i corredors» perquè als vespres hi hagi més visibilitat. Una proposta molt concreta i per a la qual ahir semblava que hi havia consens. També hi havia molts comentaris que apuntaven a la reordenació del trànsit per reduir, precisament, l'impacte dels vehicles, amb la finalitat que aquest espai natural esdevingui realment una àrea verda i de lleure.
L'alcalde reconeixia a aquest diari que la sensibilitat ciutadana envers el futur de l'entorn del Cardener «neix de baix a dalt», amb petites actuacions que han permès a ciutadans gaudir d'aquest espai natural. De fet, durant el cap de setmana és un punt habitual de persones que volen practicar esport a l'aire lliure.
Història o biodiversitat?
Les discrepàncies entre els assistents va sorgir al voltant de preservació del patrimoni i la biodiversitat. Els participants d'associacions de preservació patrimonial, com el Centre d'Estudis del Bages, debatien amb les que aposten per la conservació medioambiental. Van xocar en diferents punts, com el de si calia mantenir les rescloses que hi ha al llarg del riu en el seu pas per Manresa. I és que des de les entitats ecologistes asseguraven que aquests desnivells en el transcurs del riu impedeixen als peixos seguir el corrent de l'aigua, alternant-ne l'estat natural del medi. Hi ha un total de vuit rescloses, tres de les quals encara estan actives i, per tant, generen electricitat. De fet, els tècnics que hi eren presents van deixar clar que les directives europees obliguen a que hi hagi passadors per als peixos.
En el debat que diferents grups van fer sobre el mapa, alguns van arribar a pocs consensos perquè, precisament, hi va haver un llarg debat sobre si s'han d'eliminar les recloses. I és que l'historiador Francesc Comas, present a l'acte representant el Centre d'Estudis del Bages, va defensar la necessitat de posar en valor el patrimoni «perquè de les 12 fàbriques que hi havia al costat del riu només en queden cinc». Des del cantó ecologista es van sentir comentaris per a conservar-ho, després de concloure que realment són un element històric que la ciutat no ha de perdre, i és que l'estat ruïnós en què es troben algunes fàbriques antigues en fa difícil la seva conservació.
Ignasi Cebrian, representant de l'Institució Catalana d'Història Natural en el debat ciutadà que va tenir lloc ahir, va posar èmfasi en què el riu, de fet, passa per 18 municipis i tres comarques diferent, i que, per tant, els consensos ciutadans han d'anar més enllà de Manresa. I és que, va insistir, «a vegades no es deixa que la natura segueixi el seu curs».
