Veïns de la Fonts dels Capellans es van encarar amb la policia perquè s'hi instal·lés el mercat setmanal. L'entitat veïnal del barri reserva un dia l'any per commemorar que l'any 1981 va aconseguir-lo i que, des de llavors, centenars de manresans i persones d'altres punts del Bages hi van a comprar roba o fruita a un preu assequible. Aquest diumenge va ser el dia en què el barri ho va celebrar, amb una botifarrada a la plaça de la Pau. I encara que pugui semblar estrany que una associació rememori amb un acte popular aquesta efemèride, a la Font tenen motius per fer-ho. Va ser una reivindicació dels manresans que vivien en aquest punt de la ciutat, al principi dels 80, davant la negativa de l'Ajuntament -pressionat per la UBIC- perquè s'hi instal·lés.
Abans que el govern municipal donés permís per a la celebració del mercat setmanal, entre el carrer Frai Jacint Verdaguer i Galí, al 1980, alguns paradistes ja s'hi instal·laven sense que el consistori hi donés el vistiplau. L'històric expresident de l'entitat veïnal, Josep Rueda, recorda com es va viure aquell moment al barri. «Jo encara no era al capdavant de l'entitat, però formava part de la junta. Era un barri obrer i havíem parlat d'instal·lar-hi un economat perquè els veïns hi poguessin comprar a un preu més assequible que en altres comerços, però llavors uns paradistes de Terrassa es van posar en contacte amb nosaltres i vam creure que seria una oportunitat», destaca.
L'entitat veïnal va iniciar contactes amb el govern municipal, amb l'alcalde Joan Cornet al capdavant, però inicialment va rebre una negativa com a resposta. «Actuava pressionat per la UBIC i comerços del centre, que recelaven que la Font dels Capellans tingués un mercat setmanal al carrer al·legant que no era necessari per a la ciutat», explica Rueda. Tot i això, els darrers mesos del 1980 ja s'hi instal·laven. I això va comportar problemes amb la policia municipal, que, davant la presència de paradistes, hi anaven per impedir que poguessin vendre.
Els veïns hi anaven entre les 6 i dos quarts de 7 del matí, quan els paradistes arribaven, i fins i tot s'encaraven amb els agents municipals. Aquest mateix diari es feia ressò a l'època de la tensió que va generar la lluita per aconseguir el mercat setmanal. Les cròniques d'aquelles mesos recullen una concentració el 23 de gener del 1981 davant de l'edifici de l'Ajuntament per lliurar més de 1.200 signatures que exigien l'autorització per celebrar el mercat setmanal, i la manifestació que va tenir lloc al barri dies més tard amb amb un centenar de veïns cridant «volem mercat».
Finalment, la venda ambulant va començar el dimarts 24 de febrer. La sensació en aquell moment al barri va ser la d'haver guanyat un pols a l'Ajuntament i ho van celebrar, el diumenge anterior -un cop el consistori va cedir a les demandes veïnals i va donar el permís-, amb una sardinada popular. De fet, aquell àpat a l'aire lliure va ser l'embrió de la botifarrada que té lloc cada any a la Font del Capellans.
Segons Rueda, el mercat setmanal es va convertir en un actiu del barri, ja que el va promocionar a la ciutat i, també, a la resta de la comarca. «Ens vam donar a conèixer a ciutadans d'altres punts de Manresa, que hi anaven a comprar cada setmana, i també als habitats d'altres poblacions del Bages», recorda. Rueda considera que actualment les parades s'haurien de distribuir d'una altra manera i lamenta que generi brutícia.
El record d'aquella lluita veïnal, que ja forma part de la història del barri, no és un anècdota que rememorin els més veterans de la Font dels Capellans. Unes 300 persones es van aplegar aquest diumenge al matí a la botifarrada per deixar clar que els veïns poden aconseguir els projectes que es proposin si lluiten units.
