Que a Manresa i al Bages hi ha exemplars de visó americà no és cap descobriment. Fa anys que hi campen. El que ja no és tan habitual és poder-los fotografiar. És el que va fer diumenge passat la manresana Núria Torras. Va caçar amb el seu objectiu un exemplar d'aquesta espècie invasora al canal de la Sèquia, a la zona entre el parc de l'Agulla i el mas de Sant Iscle, pensant-se que era una llúdriga i, per tant, una bona notícia perquè són sinònim de bona qualitat de l'aigua, però no. En realitat es tractava d'un visó americà.

El biòleg manresà Ferran Fitó recorda que a la comarca del Bages de visó americà «n'hi ha una bona escampada. La Sèquia, el Cardener i el Llobregat n'estan plens». No és nou. De fet, en el mapa amb les observacions de visó americà de tots els voluntaris de Catalunya a la plataforma ciutadana de ciència Ornitho.cat, al Bages és on hi ha més observacions de tot el territori català d'ençà que se'n realitzen.

De les més nocives del món

L'origen de l'arribada d'aquesta espècie invasora a casa nostra s'ha d'anar a buscar a l'any 2007, en una granja de pells del Baix Empordà. Uns activistes hi van entrar i en van obrir les gàbies, i van deixar escapar 2.000 visons americans. Alguns els van recuperar però altres no es van poder atrapar. Fitó remarca que «estan en el registre de les espècies invasores més nocives del món. És un depredador voraç». Sense anar més lluny, el seu efecte ja s'ha pogut notar a casa nostra en la desaparició d'una au que solia criar a l'aiguamoll de la Bòbila, al terme de Santpedor; la fotja. «Quan naixien les cries ja hi havia algun visó rondant».

Per erradicar aquesta espècie, com qualsevol altra d'invasora, fa notar l'expert, caldria fer un pla integral molt ben organitzat. Posa l'exemple del cranc americà de riu, una altra espècie invasora. En aquest cas, el que es va fer va ser eliminar els exemplars adults però això va afavorir que els joves, com que no tenien competència, criessin més. Per tant, va ser una mesura totalment contraproduent.

Fitó lamenta que, en l'àmbit de la comarca, no hi ha gaire control dels efectes de les espècies invasores en la fauna autòctona. El que té clar és que el visó americà «segur que està afectant espècies d'amfibis i d'ocells». No s'ha de patir pel visó europeu perquè, per desgràcia, ja no n'hi ha, però sí que pot ser perillós per al turó.

Consultades sobre la presència d'aquesta perillosa espècie a la Sèquia, fonts del Parc de la Sèquia expliquen que ho tenen present, alhora que fan notar que controlar-la no és competència seva.