La mobilitat urbana és un element que evoluciona segons les tendències del mercat, les energies, també segons els estils de vida de la ciutadania, que canvien i es modernitzen. Un exemple evident és l'auge dels patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) que s'està experimentant darrerament, sobretot en grans ciutats però també en municipis més modestos, com ara Manresa. I és aquesta transformació la que l'administració hauria d'aprofitar, segons agents econòmics i socials de la ciutat consultats per aquest diari, per donar un nou impuls al carril bici. La capital del Bages disposa d'un vial per a ciclistes que uneix el parc de l'Agulla amb el Congost. El recorregut complet es va estrenar el febrer del 2010, però actualment no és ni de bon tros tan utilitzat com s'esperava. Té trams inconnexos i punts que dificulten la circulació (vegeu Regió7 del 29 de gener), i això fa que no hagi acabat d'arrelar entre els veïns. Els mateixos impulsors així ho admeten.

Joan Vinyes, que va ser regidor de Mobilitat per ERC entre el 2007 i el 2011, fa una valoració positiva del carril bici i valora que «va ser una aposta valenta, feta dins un pla de mobilitat amb un cert consens, a la qual s'ha de donar continuïtat i no deixar oblidada», però fa notar que costa utilitzar-lo: «Potser s'hauria d'aprofundir en les causes de per què la gent no el fa servir». Vinyes entén que en aquell moment, el 2010, generés «pors, dubtes i recels» sobretot entre els comerciants perquè «al centre l'aparcament sempre ha suposat un problema i la creació del vial comportava la pèrdua de places». Insisteix que el centre ha de ser per als vianants: «Es fa difícil imaginar que en el futur es pugui seguir aparcant al centre de les ciutats». L'exregidor recorda que amb aquell pla de mobilitat «ja van sorgir propostes relacionades amb bicicletes elèctriques, perquè vèiem que allò podia ser un al·licient. No van prosperar perquè estàvem en un moment dur de crisi i els ajuntaments vam patir una sacsejada important. Si haguéssim pogut seguir el ritme d'inversions es podrien haver fet més coses».

Una bona eina per al turisme

Qui també veu en les noves formes de mobilitat elèctrica un fil del qual estirar és Esteve Pintó, president de PIMEC Catalunya Central. Està convençut que la difícil orografia de Manresa es podria resoldre «si s'aposta per aquest tipus de mobilitat. La bici ja no és només una alternativa al cotxe sinó un canvi de model per deixar de fer servir tants combustibles fòssils. A la ciutat hi ha un augment del turisme i, per poder-se desplaçar bé, a peu és complicat i en canvi la bici és ideal», opina. Pintó creu que no cal esperar la iniciativa privada i insta l'Ajuntament a instal·lar estacions de càrrega i estacionament per a bicicletes elèctriques, així com a adequar el carril bici per tal que s'hi pugui circular amb patinets i altres vehicles motoritzats elèctricament.

Sobre això, el director de Montepio, Ramon Baraldés, augura que «Manresa tindrà un problema quan entri en vigor la normativa de la DGT que prohibeix als patinets circular per la vorera i els fa anar per carrils bici i zones on la velocitat és limitada a 30 km/h, perquè la ciutat no té veritablement un carril bici». Baraldés sentencia que «cal compromís polític per posar-hi remei de forma urgent». Proposa que «seria bo fer una planificació de continuïtat del traçat, donar prioritat a les zones que connecten amb transport públic, encara que s'hagi de fer en diferents anualitats per falta de pressupost».

«Es podria haver fet millor»

Sobre el posicionament contrari de PIMEC a la creació del carril bici el 2010, l'empresari Esteve Pintó puntualitza que «ens hi vam oposar perquè aquest model implantat amb èxit en molts països de la UE no tenia sentit a Manresa, no hi ha l'orografia adequada. També vam defensar que la pèrdua de places d'aparcament afavoria les grans superfícies. No era un bon moment econòmic, llavors».

Precisament l'aparcament era en aquell moment també una prioritat per a la UBIC. Tània Infante, la presidenta actual, valora ara el carril de «forma neutra», diu, perquè no afecta directament l'activitat comercial, «tot i que és obvi que no té un recor-regut òptim». El temor a un perjudici sobre els comerciants també va fer que l'Associació de Veïns Passeig-Rodalies no fos partidària del vial. La seva presidenta actual, Carme Prunés, admet que «va ser per això que es van posar molts impediments al projecte». Ara creu que s'ha d'estudiar molt bé la ciutat per dotar de continuïtat el vial i que els ciclistes «tinguin unes vies assegurades».

Per la seva banda, Josep Camprubí, llavors alcalde de Manresa (PSC), reconeix que el propòsit de l'actuació era «fer el bàsic i anar-ho desenvolupant en funció de l'ús». Creu que l'estratègia no era errada però que el disseny es podria haver fet millor, tot i que admet que després de la posada en marxa no n'ha seguit l'evolució: «No en soc un usuari assidu».

Des de l'òptica de la CUP, només es va pensar en l'oci: «Sempre havíem exigit tenir un carril bici. Però creiem que no ha funcionat com a eina de transport perquè no va ser pensat per a això. Els que anem amb bici preferim circular per la calçada, no ens hem cregut mai aquest vial com una eina per ajudar la mobilitat a la ciutat», lamenta el regidor cupaire Jordi Masdeu. Per a ell, «la bici ha d'ocupar l'espai que ara ocupen els cotxes si volem que sigui una alternativa de transport real».

Pere Casals, president de la Cambra de Comerç de Manresa, una de les entitats que es van oposar al vial, critica que «el carril bici té molts punts discontinus, perquè no es va rumiar bé. Hi ha gent que es mou amb bicicleta però no va pel carril. Això demostra que han passat 10 anys i no n'hem corregit els defectes». Contràriament al consens referit per l'exregidor Vinyes, Casals assegura que «l'Ajuntament va tirar pel dret sense consultar-nos i això és el que ens va molestar. Ningú estava en contra del carril bici, però sí de les formes».

També el president de l'Esport Ciclista Manresà i de l'Escola de Ciclisme, Ferran Molina, diu que «l'Ajuntament no ens va consultar res quan va crear el carril bici». Creu que en aquell moment «es va fer perquè tocava però no s'ha millorat gens, al contrari». Molina afirma que «tot i que nosaltres l'utilitzem en les nostres sortides, som conscients que la seva discontinuïtat pot fer-te perdre fàcilment si no coneixes Manresa».

L'entitat que presideix va presentar un projecte per als pressupostos participatius del 2017 per aprofitar com a carril bici la via del tren «ara obsoleta i enterrada» que hi ha entre l'avinguda Universitària i la zona de Lledoners. Va quedar descartat.

És possible la segregació?

Pere Casals coincideix amb Carme Prunés que és necessari un pla de mobilitat «exhaustiu, amb visió de futur i consensuat», que resolgui la convivència amb bicis i patinets elèctrics, els quals «generen moltes situacions de perill per als vianants». Considera impossible que es puguin segregar tots els vehicles i per això es necessita, diu, «unes normes clares i difusió».

En canvi, Toni Erro, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, no veu descabestrada la segregació i fa una proposta agosarada: crear un carril en alçada per a bicicletes, vehicles elèctrics i sostenibles, que discorri per sobre dels carrers com si fos un sostre. «S'aconseguiria una lleugeresa de trànsit increïble», imagina. Erro, que des de fa uns mesos es mou amb una bici elèctrica -ja ha fet 1.000 quilòmetres-, explica que els darrers anys ha agafat «molta consciència del que comporta el canvi climàtic» i que ho està impulsant des de la federació. Entre d'altres, han demanat formar part del Consell Municipal de Mobilitat: «Hem de fer la contrapartida als que volen frenar el canvi».