L'alt nombre de menors immigrants arribats a Catalunya sense tutor, els anomenats menes, i immigrants que acaben de complir la majoria d'edat ha fet saltar les alarmes a les administracions i els educadors socials. El personal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa va atendre el 2018 un total de 29 menes que fins fa poc havien estat tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Ha estat l'any en què l'Ajuntament n'ha atès més.

Són dades que va difondre la regidora de d'Acció Social, Àngels Santolària, en la jornada, celebrada aquest dimecres a l'auditori de la Plana de l'Om, sobre la situació dels joves immigrants sense tutor. Una iniciativa del col·lectiu de musulmans de Manresa -organitzada a través de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya- que va reunir tècnics de la Generalitat, responsables polítics del govern municipal i educadors socials, que van expressar la preocupació pel desemparament que viuen, sobretot, els joves immigrants quan arriben a la majoria d'edat. «La DGAIA se'n fa càrrec fins que tenen 18 anys, però a Serveis Socials ens preocupa moltíssim què fan a partir de llavors perquè no tenen un permís de treball», va explicar la regidora. Un neguit expressat, també, per altres ponents.

Santolària va explicar a aquest diari que regularment els Serveis Socials ha atès menors i joves immigrants que acaben de fer 18 anys, però que a partir de l'any 2017 se'n va registrar un increment molt significatiu que va continuar el 2018. «Aquest 2019, les dades no apunten a la gran quantitat d'atesos l'any passat, però hem de veure com evoluciona, perquè quan arriba el bon temps és quan n'atenem més», va destacar la regidora.

Manresa no és un cas aïllat, i el fenomen té lloc al conjunt de Catalunya, en especial incidència a Barcelona. En la jornada també hi va participar Agnès Russiñol, directora de l'Institut Català d'Acolliment i l'Adopció de Generalitat, i va emfatitzar que es treballa amb la previsió que durant aquest any arribin més de 5.500 menes. Tot i que no se sap quants extutelats de la DGAIA hi ha a Manresa, es calcula que n'hi deu haver mig centenar, que busquen un habitatge per viure com poden, alguns en pisos ocupats i d'altres amb un lloguer a partir de contactes. «Són menys del nombre d'atesos perquè quan no troben recursos per subsistir aquí, se'n van a altres ciutats», afegia Santolària.