L'Ajuntament de Manresa ha iniciat un expedient administratiu per retirar els honors concedits a Lluís Argemí de Martí, manresà que va presidir la Diputació de Barcelona del desembre del 1943 fins al gener del 1946.

Les distincions que es volen revocar són la declaració de Fill Il·lustre de la Ciutat, la inclusió del seu retrat a la galeria de Manresans Il·lustres i l'atorgament del seu nom a un carrer de la ciutat. La causa és que es considera que van ser aconseguits únicament per la seva vinculació al règim feixista del general Franco. Demà a la tarda es tractarà el tema en sessió plenària.

Lluís Argemí (1873-1950) va ser un advocat catòlic, antimaçònic i carlí. Va néixer al carrer de Vilanova, va estudiar Dret com el seu pare, a més de Filosofia i Lletres a Deusto, Salamanca i Madrid i, des de ben jove, va militar en les files dels partits tradicionalistes. Membre del consell executiu de la Mancomunitat de Catalunya, en va ocupar la vicepresidència el 1916. Després de la guerra, per decret del ministeri de Governació, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona el 1943, càrrec que va exercir fins al gener del 1946. Era membre del Col·legi d'Advocats de Manresa, tot i que compaginava l'activitat d'advocacia amb la de fabricant. Va viure majoritàriament a la capital del Bages, tot i que també va tenir domicili a Barcelona, exactament a la Rambla de Catalunya, 27.

Era propietari de la la fàbrica i molí del Pont Vell o de Sant Pau des del 1899, que aprofitava l'aigua del riu Cardener, on tenia la seva pròpia empresa química, Argemí y Compañía, la qual amb els anys es va transformar en Industrias Químicas Albiñana Argemí, SA. Fabricaven el Blanco Nevin, que comprava la farmacèutica Miralles.