La manresana Carmen Sánchez Martín és codirectora de l'Institut de Sexologia de Barcelona i tutora del màster de Sexologia Clínica i Salut Sexual de la UB. Autora del llibre El sexe que volem les dones, ha col·laborat amb mitjans de comunicació i ha fet d'assessora en programes de sexe per a la ràdio i la televisió.

L'ús de les aplicacions per lligar és generalitzat, però encara hi ha usuaris que no volen explicar les seves experiències i dir que hi estan inscrits. Per què?

La gent ja té assumit avui dia que és una manera més de conèixer altres persones tant pel que fa a parella com en el camp del sexe. Cada cop més persones expliquen amb naturalitat que tenen un perfil en aquestes aplicacions, però és cert que moltes vegades moltes persones pensen que, si ho diuen, els altres pensaran que hi és perquè té problemes per relacionar-se. Moltíssima gent de totes les edats les utilitzen, i els més joves ja ho porten incorporat. Fins i tot utilitzen altres eines virtuals que no són pròpiament per lligar, com l'Instagram, però que utilitzen per conèixer gent. En tot cas, les aplicacions no substitueixen altres formes de socialització i de comunicar-nos, sinó que s'hi afegeixen.

Observa diferències en l'ús de les aplicacions en llocs com la Catalunya Central, on hi ha molts pobles petits, respecte de grans ciutats com Barcelona?

En ciutats o municipis petits, on molta gent es coneix, aquestes aplicacions poden anar bé per conèixer persones i començar relacions més enllà del cercle d'amistats. I, a vegades, entre les persones gais o lesbianes aquesta forma de comunicació pot ajudar a entrar en contacte amb altres persones, encara que s'hagin de desplaçar a una altra ciutat, perquè en el seu àmbit més proper els resulta complicat trobar algú amb qui congeniar.

El fet de poder clicar contínuament, aquest m'agrada i aquest no, situa les relacions humanes en la lògica de mercat?

És cert que vivim en una societat hipersexualitzada i sembla que si no tens relacions sexuals contínuament tens la sensació que no estàs a l'alçada. Tots volem tenir una vida ideal, que tot sigui bo i poder difondre-ho a les xarxes socials, però també és cert que podem utilitzar aquestes aplicacions de la manera que vulguem. Ens falta educació en aquestes qüestions? Sí, però al final tu ets el que acaba decidint. En primer lloc, cada usuari s'ha de plantejar per què utilitza una xarxa social determinada. Busco sexe, amistats o vull una relació més seriosa? Perquè a qui busca una relació potser li convé més pagar uns quants diners perquè li pot resultar més fàcil conèixer algú amb les mateixes inquietuds.

Tot no s'acaba reduint a oferta i demanda i, precisament, hi ha molta oferta?

És cert que a vegades ens deixem arrossegar i que hi ha una lògica comercial en dir a altres usuaris «tu sí i tu no», i també és cert que a vegades hi ha persones que coneixen algú a través de les aplicacions i, un cop hi han quedat, pensen «potser puc conèixer algú encara millor o que m'agradi més», i darrere aquestes idees s'amaguen lògiques comercials. A més, les mateixes aplicacions envien missatges als usuaris de l'estil «fa dies que no hi entres» o «la persona ideal t'està esperant», i això enganxa. Per aquest motiu els usuaris han de ser conscients del que fan.

Les aplicacions incentiven una societat cada cop més hipersexualitzada?

Sí, i a la consulta venen parelles que em diuen, preocupades, que tenen poc sexe. Després em parlen de la gran quantitat feina que tenen i no m'estranya. Els dic que es tranquil·litzin, que no és important fer-ho molts cops, sinó sentir-se satisfet.

S'estan acabant les relacions de llarga durada?

Hi ha parelles que es van conèixer de molt joves i encara continuen junts i es pregunten com seria la relació amb altres persones. I per això surten conceptes com el poliamor.