A Espanya, els residus electrònics creixen entre un 3 i un 5% cada any. Són els que ho fan més. No és gens estrany, si es té en compte que la mitjana de vida dels mòbils és de 18 mesos, tot i poder-ne durar fins a cinc, que tampoc no és que sigui res extraordinari. A Manresa, en un petit laboratori situat a la UPC hi ha un grupet d'enginyers de diferents especialitats coordinats per Toni Dorado que l'any 2013 van començar a desenvolupar un innovador projecte per extreure els metalls dels mòbils amb microorganismes. El projecte, Biometallum, que és com el van batejar, viu aquest inici d'any un moment crucial: estan pendents que els donin la patent a escala nacional i d'una subvenció de 100.000 euros.

Els 100.000 euros -si els reben- donaran un any i mig de vida al projecte de la UPC per «incrementar-ne la maduresa tecnològica per tenir un prototip per validar en una instal·lació». És a dir, per «provar la tecnologia en un entorn representatiu» del que seria aplicar-la en una indústria, explica Dorado. La meitat de la subvenció prové d'un Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) i «és una aposta de la Generalitat per crear una indústria basada en el coneixement, que és exactament el que estem fent nosaltres. Ja vam participar en la primera fase, que s'anomena Llavor, que va anar molt bé». Aleshores van rebre 20.000 euros. Posteriorment van ser triats entre tots els participants d'aquella convocatòria com a exemple d'èxit en la presentació de la següent, que encara s'ha de resoldre. A més, fruit de l'experiència, han estat proposats com a candidats als Premis RegioStars 2019 de la Unió Europea.

El finançament, remarca Dorado, que és enginyer Químic i doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient, l'únic doctorat que fa la UPC de Manresa, és bàsic. «Fins ara, tot el que hem utilitzat per desenvolupar el projecte ha estat públic». Avisa, però, que «arribarà un punt que haurem d'incloure agents privats i empreses que hi puguin estar interessades per invertir el que requerim per acabar-ho d'implementar». De moment, ja han contactat amb empreses del sector «importants. Estem parlant amb elles per si ho podríem provar a les seves instal·lacions. Hem parlat amb diverses i algunes fins i tot ens han buscat a nosaltres». És el cas d'una que separa el coure dels cables elèctrics. «Estaven interessats a veure si podien aplicar aquesta tecnologia en els seus processos». I és que, remarca l'enginyer, «la mateixa tecnologia es pot aplicar a qualsevol residu elèctric i electrònic. L'interès que té el mòbil és que, «en poca proporció, té metalls molt interessants. Hi ha molta proporció de coure, hi ha metalls preciosos i per això vam començar per aquí, però es pot aplicar a qualsevol lloc: plaques d'ordinador, electrodomèstics, pantalles...».

Convidats al Mobile

L'any passat, Biometallum es va endur el Premi a Iniciatives de Desenvolupament Empresarial i Foment a l'Emprenedoria, promogut per l'Associació de Professionals Sèniors al Servei del Territori (Gest!). A més a més, els van convidar dos anys seguits a anar al Mobile World Congress. «El segon any ens van demanar fer una doble sessió. Hi estaven molt interessats. Ja el primer any ens va sorprendre perquè, en un congrés de vendre mòbils, què hi fèiem? Era un reflex que hi ha una certa preocupació i que les marques cada vegada volen tenir una etiqueta més verda. A partir d'aquí, vam contactar amb algunes empreses europees. Per exemple, n'hi ha una a Holanda que té com a filosofia construir mòbils sostenibles que siguin modulars perquè la gent pugui canviar el que toca i no tot el mòbil. També hem presentat el projecte al Congrés Internacional d'Economia Circular d'Alemanya i mantenim relació amb diverses institucions de recerca».

Uns terminis que van tard

La convocatòria del programa Indústria del Coneixement (Llavor i Producte) de col·laboració universitat i empresa de la Generalitat s'hauria d'haver resolt fa mesos. La UPC ho va demanar el maig-juny i el màxim per tenir una resposta eren sis mesos. Regió7 n'ha requerit informació al departament d'Empresa i Coneixement, que ha justificat l'endar-reriment pels efectes causats a l'administració catalana de l'aplicació del 155 junt amb la complexitat de la convocatòria, ja que cal presentar a la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació la proposta de resolució dels ajuts seleccionats per a la seva revisió i consegüent auditoria. Aquesta setmana hi podria haver, per fi, un veredicte.

Quant a la patent, l'enginyer explica que «fa prop d'un any que vam fer la sol·licitud. Abans, vam fer informes per veure que el que proposàvem era nou i que no hi havia res patentat, i els vam superar positivament». Remarca que «és molt important com ho redactes perquè quedi ben protegida». De moment, han demanat la patent a escala nacional.

La recerca actual

«La prova de concepte que la tecnologia funciona ja l'hem contrastat al laboratori en petits volums i ara el que estem fent és l'escalat: incrementar els volums de treball per veure què pot suposar i buscar la solució des del punt de vista de l'enginyeria perquè es pugui aplicar a una escala industrial». Han fet l'estudi de mercat i ho estan vinculant a una tesi doctoral d'Eva Benzal «perquè es vegi tot el coneixement científic que hi ha al darrere i, alhora, millorar el coneixement de la tecnologia i superar les limitacions actuals».