Aviat farà 6 anys que la manresana Anna Sensat va decidir fer les maletes i, gairebé sense un destí prefixat, va anar a parar a Viena, Àustria, on li va sortir feina, tot i que no parlava alemany. Explica que va marxar, en part, per una necessitat vital. Col·labora al Casal Català de Viena.

Per què va decidir marxar de Manresa

Vaig marxar perquè em vaig quedar a l'atur. Feia un any que no treballava i n'estava una mica farta. També va ser una mica de necessitat vital. Vaig tenir necessitat de marxar i no volia anar Anglaterra malgrat que sé anglès. Vaig oferir-me d' au pair i em va contestar una família austríaca. Jo no tenia ni idea d'alemany. Van ser bastant valents, ells. Jo hi anava tranquil·la perquè em van dir que no hi havia cap problema. Amb els pares parlàvem anglès però la nena gran, de 8 anys, i la petita, de 4, parlaven alemany i punt. Les primeres setmanes van ser complicades però amb gestos i rialles ens enteníem i jo hi anava predisposada. Vaig ser amb la família un any i mig. Vivia amb ells en un poble a prop de Viena. Em va insistir que havia de buscar feina i em va sortir una entrevista al palau de Schönbrunn, la residència d'estiu dels antics emperadors, i em van agafar.

S'hi viu bé a Viena?

A Viena s'hi viu molt bé. El temps és una altra història. És una ciutat còmoda. És tan plana que és una meravella i la gent utilitza molt la bicicleta. El transport públic és un luxe. Recordo que el primer cop que vaig tornar a Manresa, que era per Nadal, em vaig trobar una vaga de Renfe.

Com és l'experiència de viure a fora?

A Viena s'hi viu bé. A més a més vaig marxar per una necessitat vital. El que és dur és venir aquí i després tornar a marxar. A Viena hi estic a gust i m'entenc amb la ciutat. També estic bé a la feina. Jo també soc una persona que no tinc problemes a l'hora d'estar sola i això hi ajuda. Però quan tornes a casa i marxes estàs un parell de dies d'aquella manera.

S'ha plantejat tornar ?

És l'etern dilema. A mesura que van passant els anys, i ja en tinc 39, el tema de la feina pesa molt. Si en tingués 20 potser seria diferent. Tornaria per una feina fixa o un parell d'entrevistes que pintessin bé. En cas contrari no t'ho planteges. De moment em quedo a Viena, però l'objectiu sempre el tens al cap.

Què és el que més troba a faltar de Manresa?

La meva gent, la família, els amics, tot i que no és certa la fama que al centre d'Europa la gent és tancada. La gent amb la qual treballo és molt oberta. També, el tema de les associacions. A Àustria no es porta. Arribes a una ciutat que és capital i hi ha coses per donar i per vendre, però amb el tema associatiu els donem mil voltes.