La mala pràctica de llençar les tovalloletes higièniques al vàter continua generant grans problemes a la xarxa de sanejament. La depuradora de Manresa tracta unes 35 tones a l'any de residus sòlids, dels quals un 50% són d'aquest producte. Malgrat que en els últims anys hi hagut una petita davallada, l'any passat es van recollir unes 17 tones de tovalloletes, que són menys de les 20 tones del 2015, però continua sent un problema molt preocupant.

Segons ha explicat Ricard Tomàs, director d'Operacions adjunt a gerència d'Aigües de Manresa, les tovalloletes higièniques obstrueixen les canonades de les clavegueres perquè no es degraden fins al cap de setmanes, malgrat que es publiciten com a biodegradables sense especificar en quant de temps.

Això comporta una sèrie de sobrecostos que acaben repercutint en la factura del ciutadà, en la taxa de clavegueram.

Encara que les depuradores puguin separar físicament les tovalloletes a través de la primera trava, en aquest cas, unes reixes, provoquen una sèrie d'averies a la maquinària, entre elles la crema de motors.

La depuradora de Manresa recull les aigües residuals també de Canet de Fals, Sant Joan de Vilatorrada i Callús,

Els anys 2016 i 2017 es van engegar dues campanyes de conscienciació perquè el ciutadà no tirés les tovalloletes humides al vàter, SosWC i@VCnoespapelera, però amb les campanyes «només consciencies a una part de la població», creu que aquest problema «s'ha de combatre des de l'origen».

A causa de la gran problemàtica que genera en aquest sector, el mes passat va sortir una norma per regular l'etiquetatge d'aquests productes, i per comprovar que han passat una sèrie de controls i processos.

Etiquetatge de les tovalloletes

Així, la norma UNE 149002 indica que les tovalloletes i altres productes d'un sol ús han de complir diversos requisits respecte a la seva composició i la seva capacitat de sedimentació, dispersió, desintegració i biodegradació.

Per a això, els productes han de superar amb èxit tots els assajos que acreditin que compleix amb els diferents requisits a través de criteris d'acceptació.

Per exemple, els productes no han de contenir materials sintètics en la seva composició. Així mateix, la norma estableix el marcat, etiquetatge i els missatges que s'han d'utilitzar en els productes que compleixin amb l'estàndard, per a assegurar que només acaben en el vàter aquells que efectivament siguin d'un sol ús.

Com funciona la depuradora?

Les aigües residuals quan arriben a la depuradora passen per un sèrie de sedassos: dos sistemes de reixes de diferents dimensions que filtren els residus sòlids.

En aquest pas, és on s'encallen les tovalloletes humides. Tot seguit, l'aigua continua el seu cicle de depuració passant pel pretractament i la separació de greixos i sorres. Quan arriba a la captació primària, es deixa l'aigua en una velocitat molt baixa perquè la matèria en suspensió no està dissolta.

Després arriba el tractament biològic, en el qual se li afegeix a l'aigua un fang que, gràcies a la gran quantitat de microorganismes, oxiden la matèria orgànica. Per últim, es decanta l'aigua per separar-los i es torna l'aigua depurada al riu.

Una part del fang utilitzat entra en un circuit per formar-ne biogàs. El biogàs produït per la depuradora s'utilitza per al funcionament de la planta, que arriba a estalviar un 25% de l'energia elèctrica que consumeix.

La resta de fangs, una part es destina a l'agricultura i l'altra a la planta de compostatge.

Ricard Tomàs entén la preocupació de la població «per saber el que mengem», per això, el fang que es destina a l'agricultura està molt regulat mitjançant un decret perquè no afecti els sòls.

Tot i que el decret només parla dels metalls pesants, a la depuradora de Manresa també controlen els contaminants emergents, els productes orgànics. «Nosaltres fem seguiments periòdics», comenta Tomás, «perquè reportem anualment tots aquests contaminants a un organisme europeu». Aquest organisme vetlla per detectar quins productes i quines quantitats es troben als diferents països.