Els últims 10 anys ha augmentat un 125 % el nombre de manresans que han anat a viure a l'estranger. Dels 1.306 que hi havia el 2009 es va passar a 2.944 el 2018. La població de Manresa resident a l'estranger no ha parat de créixer durant tot aquest temps. Va ser entre el 2016 i el 2017 quan hi va haver l'èxode més important. En un any 316 manresans se'n van anar a viure a fora. Dels 2.364 del primer any es va passar als 2.680. Del 2017 al 2018 hi ha hagut la segona xifra més important de desplaçaments en aquests 10 anys: 264 persones més fins a arribar als esmentats 2.944. Són dades de l'Idescat. La font és el padró d'habitants residents a l'estranger l'1 de gener de cada any.

França és el país que acull més manresans: 542. Suposa el 18,41 % del total de la població de Manresa que viu a l'estranger. A prop hi ha Alemanya amb 373 persones, que suposen el 12,67 %. Bèlgica és el tercer país amb més manresans. En aquest cas en són 299, el 10,16 % del total. A diferència de França i Alemanya, també és on hi ha més gent de Manresa respecte del total de població de Catalunya que viu en aquest país. En aquest cas els manresans represenen el 2,95 %.

Argentina, a la quarta posició

En quart lloc hi apareix el primer país fora del continent europeu. Es tracta d'Argentina. Hi viuen 232 manresans. Més que no pas al Regne Unit, on n'hi ha 210, i que Andorra, amb 189. El setè destí amb més manresans és els Estats Units, amb 133. El segueix Suïssa, amb 121, i es torna a fer un salt de continent per anar a Mèxic, on oficialment viuen 86 manresans. Darrere, però a poca distància, hi ha Brasil i Equador.

Per la cua se situen Àustria, Noruega, els Emirats Àrabs i Jordània. Crida l'atenció al cas de Jordània. La colònia manresana representa el 3,96 % dels catalans que hi viuen, que són un total de 101, dels quals 4 són de Manresa. A Senegal, amb 11 manresans; Sud-àfrica, amb 7 i Nova Zelanda, als antípodes, amb 7 més, és on el percentatge de manresans se situa entorn el 2,5 % respecte de la població catalana total que hi viu.

El destí a l'estranger dels manresans coincideix en general amb els dels catalans que van a viure a fora encara que amb petites variacions. Argentina és el segon país amb més gent procedent de Catalunya, mentre que en el cas de Manresa és la quarta opció. Bèlgica, en canvi, que és el tercer país amb més manresans, no figura entre els 10 primers en el cas de de Catalunya.

Per continents

Per continents, Europa acull el 64,47 % de manresans que viuen a fora. Força més de la meitat. Són 1.898 persones. La gran majoria a països que pertanyen a la Unió Europea. A la resta del continent o en països que no pertanyen a la EU hi ha 315 manresans.

El continent americà és el segon amb més residents de Manresa, el 31,15 %, amb 917 persones. La majoria, el 21,13 %, a Amèrica del Sud on hi ha censats 622 persones de Manresa. Àfrica, amb 59 manresans, és el tercer continent amb més gent de la ciutat. El percentatge, però, queda molt lluny dels dos anteriors. És del 2% i 59 persones, la meitat de las quals a Àfrica del Nord. Oceania, i més concretament a Austràlia i Nova Zelanda, hi ha l'1,29 % de manresans, són 38, i a Àsia la població manresana suposa l'1,09, 32 persones. La meitat a Àsia oriental, terme que inclou els països Japó, Corea del Sud, Xina, Taiwan i també Mongòlia.

Per edats

Per edats, la franja que va dels 40 als 44 és la que forma la colònia més nombrosa de manresans a l'estranger (8,29%), seguida de la de 45 a 49 (7,54%) i la 35 a 39 anys (7,51). Curiosament, però, el percentatge de menors d'edat és més alt. Els nens i nenes de 5 a 9 anys i de 10 a 14 representen el 10,09 i el 10,02 respectivament.

Per sexes, hi ha el 52,41 % d'homes, el que suposen 1.543 persones; i el 47,59 % de dones, 1.401.

Les dades estan extretes del padró d'habitants residents a l'estranger l'1 de gener de cada any, una activitat estadística oficial on consten les persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la nacionalitat espanyola. També hi figura l'últim municipi de Catalunya al qual estaven inscrits. En aquest cas, Manresa. Per això se sap d'on provenen.

Són els consolats de les missions diplomàtiques de l'Estat els que porten els registre dels espanyols que viuen a la seva demarcació, siguin residents habituals o s'hi trobin transitòriament. Les persones d'aquest padró es consideren veïnes del municipi espanyol que figura a les dades de la seva inscripció únicament a efectes del seu dret a vot, però no es considera població del municipi.