Per a vostè, com a manresà, quin ha de ser el futur d'aquest Conservatori?

Ha de deixar de ser el tap que ara és respecte al Passeig, la plaça de Sant Domènec i el carrer de Jaume I. Per tant, ha de ser un edifici transparent, obert i que doni joc.

Com es tradueix això en l'àmbit arquitectònic?

Conservar allò que està protegit, com són les arcades neoclàssiques restaurades i la vocació escènica de ferradura. La resta s'hi ha afegit i, si cal, es pot treure. L'edifici es pot anar despullant fins on calgui sempre tenint molt clar quin ha de ser el programa funcional. Això es fa mantenint el claustre, probablement obrint la façana nord cap al Passeig, l'oest cap al carrer de Jaume I, la de l'est cap a la plaça..., i barrejant les activitats. El que no pot ser és que tinguem un restaurant que mira cap a un costat i l'entrada cap a l'altra.

Quant a l'estructura, està bé?

Probablement no caldrien gaires reformes en aquest sentit, però abans de començar a projectar caldria fer una bona diagnosi perquè hi ha parts de l'edifici que aparenten ser sòlides i n'hi ha d'altres que no se sap.

És tot just una pluja d'idees. Podria anar per llarg?

Depèn de si som capaços de fer un bon pla funcional, encar-regar un bon pla director, i que tinguem els diners suficients i la serenitat de no posar-nos nerviosos, sinó de donar-nos un termini suficient per poder-ho fer. Sense voler especular més del compte, ens havíem fixat que per programar, fer les reserves econòmiques, adjudicar obres i posar el nou espai en funcionament, podrien passar uns deu anys. Convé posar d'acord totes les entitats per gestionar bé un edifici que és molt complex.