La berguedana Teresa Garriga és al·lergòloga pediàtrica a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i secretària del Comitè Respiratori de la Societat Catalana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica. Alerta que no hi ha prou especialistes, i que això genera una «situació alarmant. Qui en pateix les conseqüències en última instància és la població perquè no pot ser atesa amb la rapidesa que es mereixeria».

Per què falten al·lergòlegs?

D'especialistes n'hi ha, però a Catalunya en surten molt pocs. A tot l'Estat espanyol se'n poden formar al voltant d'una cinquantena a l'any. D'aquests, la meitat es concentren sobretot a la comunitat de Madrid, i la resta es reparteixen a les altres. A Catalunya només surten 3 al·lergòlegs formats cada any. Com que en surten més a altres zones, poden venir aquí, però la majoria s'acaben col·locant a la privada.

En canvi el nombre de persones afectades no ha parat de créixer. A què es deu?

En els últims 15 anys la patologia al·lèrgica s'ha duplicat. La teoria sembla que és multifactorial. Hi ha diferents hipòtesis. Una és la típica teoria de la higiene, que fa que no desenvolupem el sistema immunitari. Els últims anys han sortit teories més recents que ens ajudarien a entendre la prevalença de malalties al·lèrgiques com podria ser un canvi en la nostra microbiota, que podria venir donat per canvis en l'alimentació i l'excés de consum d'antibiòtics. S'ha vist que la flora d'un pacient sa és diferent de la d'un asmàtic. Ara hi ha moltes línies d'investigació obertes i en els propers anys podrem tenir més respostes. L'altre tema és el canvi climàtic i la contaminació. Hi ha pòl·lens més agressius. Això i la predisposició genètica, fa que hi hagi més al·lèrgies.

Generalment s'associa al·lèrgia amb la primavera, però n'hi deu haver de molts tipus...

A la zona del Mediterrani la més prevalent és per àcars i fongs d'humitat, l'alternària. Però també hi ha l'alimentària o per medicaments. Ens trobem pacients oncològics que necessiten una determinada quimioteràpia i fan una reacció al·lèrgica. A aquests pacients se'ls ha de fer un tractament, i això ho fa l'al·lergòleg. Engloba moltes coses.

Un al·lergòleg ha d'entendre de tot, doncs: aliments, medicaments, medi ambient, botànica...

És una especialitat molt maca perquè és molt completa. Però també és complexa. Cada cop tenim patologies més complicades perquè el pacient no només té una al·lèrgia respiratòria, sinó que molts cops també en presenta per aliments, a unes determinades proteïnes comunes entre certs aliments i al pol·len. D'aquí la importància de l'al·lergòleg. Estalvies que el mateix pacient hagi d'anar a diferents especialistes com el dermatòleg, l'otorrino o el pneumòleg.

Els al·lergòlegs també han alertat que cada cop hi ha més nens que pateixen algun tipus d'al·lèrgia. Es pot prevenir?

És complicat. Jo crec que alguna cosa estem fent malament a l'ambient amb relació a la contaminació. Per una altra part hi ha tot el tema alimentari. Els aliments processats porten molts conservants i additius. I després hi ha l'abús d'antibiòtics des de molt petits. Està claríssim que hem de fer un canvi d'estil de la nostra vida per millorar.

Les al·lèrgies poden causar casos greus?

La patologia respiratòria més freqüent és la rinitis, amb picor als ulls, mocs i esternuts. No condiciona la vida del pacient però la seva qualitat de vida sí. Però hi pot haver problemes de pulmó. Si tens el nas tapat pots respirar per la boca, però si se't tapa el pulmó t'ofegues.