El microbiòleg manresà Javier del Campo és un dels autors d'un article a la prestigiosa revista Nature d'aquest mes sobre un procés biològic totalment nou i desconegut lligat als coralls. Del Campo treballa fa un parell de mesos a la Universitat de Miami, al departament de Biologia i Ecologia Marina de la Rosenstiel School de Ciència Marina i Atmosfèrica.

Com ha explicat a Regió7, l'article de Nature inclou dues descobertes: el primer organisme amb tots els gens per fer clorofil·la però que no fa fotosíntesi, i el segon simbiont de coralls més abundant i estès (70%), una dada que es desconeixia fins ara.

«És força conegut que els coralls tenen una alga simbiont, que viu dins els seus teixits, que fa servir la llum per produir nutrients (fotosíntesi), que li serveixen per subsistir. Quan a les notícies apareix que bona part dels coralls de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia han mort pel canvi climàtic és per un fenomen anomenat emblanquiment, que vol dir que aquestes algues que viuen dins el corall i li aporten nutrients marxen per l'increment de la temperatura de l'aigua i el corall es torna blanc. Aquestes algues són les que donen color als coralls i sense aquests microorganismes simbionts el corall mor».

En el seu treball presenten un simbiont de corall del qual es desconeixia la importància «perquè és present en la gran majoria de coralls (fins a un 70% dels que vam mirar), i en alguns casos en gran abundància». El més sorprenent és que aquest microorganisme està relacionat amb el paràsit que causa la malària en els humans, si bé en el corall no sembla causar cap malaltia. «Sabem que hi és, que viu dins el teixit dels coralls, i sabem que hi és sovint en gran abundància, però, de moment, no sabem res sobre què hi fa».Què en fa, de l'energia?

Un altre aspecte interessant és que «aquest organisme té tots els gens per fer clorofil·la, el compost que dona color verd a les plantes i els permet fer la fotosíntesi, és a dir, fer servir la llum per produir nutrients. Doncs bé, malgrat tenir tot el que cal, no fa la fotosíntesi, ni és de color verd. Sembla només una curiositat, però va més enllà perquè és el primer organisme on es descriu aquest fenomen. La clorofil·la és un compost molt eficient capturant energia procedent de la llum. Si aquest organisme no la fa servir per fer la fotosíntesi, què en fa, d'aquesta energia? Acumular-la sense utilitzar-la seria com tenir una petita bomba dins les cèl·lules, per tant, ha de tenir algun ús alternatiu. Estem, doncs, davant un procés biològic nou i desconegut fins ara».