Poc més de la meitat dels refugiats que ha acollit a Manresa l'últim any provenen de Síria i Veneçuela. Són un 29,8 i un 23, 7 %, respectivament. La resta són de 13 nacionalitats diferents: Geòrgia, Hondures, Ucraïna, Colòmbia, Pakistan, Iemen, Algèria, El Salvador, Iran, Nicaragua, Sàhara Occidental, Líban i Rússia.
Els atén la Fundació Germà Tomàs Canet de l'orde hospitalari de Sant Joan de Déu a l'ara anomenada Llar Sant Joan de Déu, a l'antiga residència de les germanetes dels pobres del carrer Saleses. La fundació es va fer càrrec del programa de Protecció Internacional el desembre del 2017. Ahir en va fer balanç. Fins al desembre del 2018 va atendre 198 persones. Un 48 % d'homes i un 52 % de dones. Pràcticament la meitat, un 49 %, són menors.
El perfil és el de famílies amb menors i que es troben en una situació de vulnerabilitat. Totes elles han sol·licitat l'estatut d'asilat, però cap d'elles no l'ha rebut encara perquè es tracta d'un procés molt llarg, segons l'adjunt a la direcció de la Fundació Germà Tomàs Canet, Paco Gea. Només en dos casos s'ha denegat. En el cas de les persones procedents de Síria, tenen protecció.
El responsable de la Llar Sant Joan de Déu, Ignasi Amat, va explicar que els fluxos d'atenció a les persones que poden sol·licitar protecció internacional «són molt volàtils». Actualment «el més visible és el conflicte sirià i la situació a Veneçuela, però d'aquí a un any pot ser qualsevol país del món». Va remarcar, també, que els principals camps de refugiats no són a Europa, sinó als països «que fan frontera amb Síria o, en el cas de l'èxode de població veneçolana, a Colòmbia, Equador, Perú, Xile i Argentina».
Les dues fases del programa
El programa de Protecció Internacional que finança el Govern espanyol s'estructura en dues fases. La primera és la de l'acollida i té una durada de sis mesos. Durant aquest temps viuen a la Llar Sant Joan de Déu, on hi ha 80 places. «Reben les necessitats bàsiques, els nens s'escolaritzen, es fa acompanyament i assessorament jurídic per l'expedient d'asil, atenció psicològica i aprenentatge del castellà i el català i activitats d'oci, lleure i cultura».
També se'ls forma en la recerca d'habitatge i per buscar feina perquè passats aquests 6 mesos s'entra a la segona fase. Els refugiats van a habitatges llogats per les mateixes famílies, tot i que continuen tenint suport econòmic, social i formatiu perquè «acabin sent autònoms» del tot. El 2018, 81 persones de 23 famílies diferents van passar a aquesta segona fase. Majoritàriament viuen a Manresa, però també a Cardona, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sallent i Monistrol de Montserrat També n'hi ha que han anat a viure a fora: a Castelldefels, l'Hospitalet de Llobregat i Sabadell.
Trobar pis i feina són les dues grans dificultats amb què es troben, segons la fundació. 10 van aconseguir contracte de treball.
