El paisatge humà del Diumenge de Rams a Crist Rei ha variat amb els anys. Els feligresos llatinoamericans ahir eren un col·lectiu ben visible, encara que no majoritari, quan mossèn Estanislau Corrons va sortir a les escalinates de l'església a beneir els rams. Són, juntament amb els avis que arrosseguen la família a l'acte d'inici de la Setmana Santa, els que principalment mantenen viva la tradició.

La benedicció d'ahir va congregar nombroses famílies a la plaça, però menys que anys anteriors pel canvi d'hora. Molts ciutadans no se n'havien assabentat. El rector de Crist Rei va sortir a 2/4 de 12, més d'hora que altres anys, i al migdia hi havia nens, acompanyats de les seves famílies, amb els rams que baixaven pel Passeig per participar en el benedicció sense saber que el capellà ja l'havia fet.

La colombiana Nelsy Ortiz, que portava un llorer, hi va anar acompanyada del seu fill i el marit, que va néixer a Nicaragua. «És la primera vegada que participem en la benedicció de Manresa perquè hi vam arribar fa un any i no ens volíem perdre la benedicció perquè és una tradició que seguim cada any, siguem on siguem», explicava en arribar a Crist Rei. La família va ser una de les moltes que es va confondre d'horari i, en assabentar-se que el mossèn ja havia sortit a beneir els rams, van entrar a la litúrgia que té lloc tot just acabat l'acte religiós que es fa a l'aire lliure.

Entre els feligresos llatinoamericans ahir hi havia, sobretot, colombians, que és el sisè col·lectiu d'immigrants amb més presència a la ciutat, després dels hondurenys, en cinquena posició i el primer gran grup de ciutadans provinents de països llatinoamericans. A Hondures, tot i haver majoria cristiana, el catolicisme no és seguit ni per la meitat de la població. Una realitat molt diferent a la de Colòmbia, on més del 90% de la població són catòlics. Altres col·lectius nombrosos d'immigrants de Manresa provinents de països amb majoria cristiana són els romanesos (en segona posició al rànquing) i els ucraïnesos (vuitens), però pertanyen a la branca ortodoxa i les tradicions no són exactament les mateixes.

Ana Milena, també procedent de Colòmbia, fa 17 anys que assisteix a la benedicció de Crist Rei, i ahir hi va anar juntament amb la seva filla Valentina, que portava un ram, a la benedicció. Fa prop de 20 anys que està a la ciutat i aquí ha volgut seguir les tradicions importants del calendari cristià, que a Catalunya i al seu parís d'origen són similars.

Tot i la presència de feligresos llatinoamericans, no eren ni molt menys la majoria del congregats a la plaça, a on hi havia principalment famílies d'origen català que volen seguir la tradició perquè generació darrera generació han anat a la benedicció de Crist Rei. Tal i com deia el rector Corrons, «avui dia el Diumenge de Rams s'ha transformat en una festa dels nens», explicava. Quan fa 20 anys es va fer càrrec de la parròquia, «hi venia molta més gent i ocupava un bon tram del passeig i del carrer Guimerà, i molts veïns col·locaven el palmó al balcó», recorda.

Les manresanes Hortènsia Fornell i Carme Porrons, de 78 i 75 anys respectivament, no es van voler perdre la benedicció i portaven un llorer. «Són tradicions que van perdent pistonada, i estaria bé que es conservessin perquè sempre ho hem fet. Abans hi participava tothom. Ara, precisament, hi ha famílies que venen perquè els avis són els que els fan venir i per seguir la tradició», explicaven, tot i que elles hi van anar sense la família.