L'Asma va marxar del seu país per problemes de salut. Va arribar a Manresa i ha estat atesa per Creu Roja dins el projecte de salut que impulsa. El marit d'Amal i ella han trobat treball gràcies al Club de feina de l'entitat. Ahir van explicar la seva experiència.

Asma va estar a punt de perdre una cama. Va arribar el Nadal del 2017 a Manresa. «Venia amb una situació de salut molt greu. Em volien tallar la cama al Marroc i vaig venir corrents perquè allà em van dir que no tenia cap cura». Quan li van treure la bena de la cama a l'hospital «els metges van plorar perquè no hi havia carn; només os». Li van donar antibiòtics que li van fer baixar les defenses «i vaig agafar una meningitis, varicel·la i vaig patir una embòlia. Vaig estar deu dies inconscient». També va haver de passar una quarantena.

Quan va sortir de l'hospital no tenia on anar i la PAHC Bages, a la qual va fer arribar ahir el seu agraïment sincer, li va proporcionar un pis i la va portar a Creu Roja. «He de prendre uns medicaments molt cars. Una capsa amb quatre pastilles -n'he de prendre una al mes- costa 1.000 euros i escaig i, amb la diferència de la targeta sanitària, n'he de pagar uns 300 i escaig. Ara, gràcies a Creu Roja, no pago gens». Encara té dues operacions pendents als genolls per poder caminar i «visc de l'ajuda de la plataforma». Va lamentar que «les assistents socials no m'han ajudat gens perquè em van dir que sense papers no podien».

A l'Amal i al seu marit els van atendre els responsables d'acollida de Creu Roja Manresa i els van derivar a ocupació. Ell va participar al projecte Club de feina de l'entitat i va trobar un treball. «Fa dos anys que està treballant en una empresa industrial i jo també estic treballant. De moment, estic fent una suplència. Estic molt agraïda a vosaltres, a l'acompanyament de Creu Roja, perquè sempre, sempre, m'heu ajudat en tot, m'heu ofert acompanyament i m'heu fet mirar endavant amb esperança en el futur. Gràcies. És el que puc dir».