El ple de l'Ajuntament de Manresa que se celebrarà avui inclou en l'ordre del dia tres decisions importants per al nomenclàtor de la ciutat.
La primera és l'aprovació de la retirada dels honors i distincions concedits a Lluís Argemí de Martí, en considerar que tant la inclusió a la galeria de manresans il·lustres com el vial que se li va dedicar al barri de la Sagrada Família, que uneix la carretera del Pont de Vilomara amb el parc de Sant Ignasi, va respondre a la seva destacada filiació franquista, i no a cap aportació rellevant en benefici de la ciutat (vegeu Regió7 de dimarts).
La segona és dedicar aquest carrer que quedarà sense nom al cuiner Ignasi Domènech Puigcercós, el popular autor del llibre La teca.
I, la tercera, designar el nom de Pilar Bertran Vallès, la primera bibliotecària de Manresa
Els tres acords formen part de l'ordre del dia del ple municipal corresponent al mes d'abril que tindrà lloc aquesta tarda.
Fins que no acabi la sessió no es podrà dir que han obtingut el vistiplau del ple, però tradicionalment els canvis que afecten el nomenclàtor de la ciutat acostumen a portar-se a aprovació amb prou consens per ser aprovats.
El Gremi d'Hoteleria i Turisme del Bages va instar el reconeixement al cuiner Ignasi Domènech per tal de posar de manifest una de les figures clau per entendre la professionalització de la professió.
Per al gremi és important reivindicar la figura del gastrònom nascut a Manresa l'any 1874, autor d'una trentena de llibres, i donar a conèixer la seva empremta.
Els primers contactes amb la cuina els va tenir a casa dels oncles per part de mare, Ignasi Puigcercós i Antònia Cisa, extreballadors del tèxtil que havien fet el pas a l'hostaleria, primerament amb una taverna i després amb una fonda. Segons explica en les seves memòries, al costat del seu padrí arranca la seva història de cuiner.
La fonda del Centro o cal Nasi era al carrer del Born, 8, i a la part de darrere tenia un jardí amb sortida al carrer Nou, 15. A l'establiment dels Puigcercós hi havia també l'administració de la línia de Cardona, que es cobria amb «diligències i cotxes aparellats amb quatre animosos cavalls».
A l'edat de catorze anys, en companyia del seu cosí Emili Puigcercós, que després portaria la fonda del Centro, va marxar a Barcelona. Inicia així el camí d'aprenentatge. D'una taverna de port a una fonda de la Boqueria. Allà rep la proposta de treball que l'havia de retornar al Bages i accepta anar a la fonda Llobregat, de Monistrol de Montserrat
Pilar Bertran Vallès va néixer a Barcelona el 24 de juliol del 1905. Era filla del metge Joan Bertran, de Barcelona, i de Rosa Vallès, de Torrelles de Foix. Bertran va ingressar a l'Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya quan tenia 18 anys.
Ella, com a directora, i Emília Fernández, com a auxiliar, van obrir les portes de la Biblioteca Popular de Manresa el 6 de desembre del 1928, i Bertran va exercir com a directora fins al 31 de març del 1935, quan es trallada com a auxiliar a la Biblioteca Popular Ignasi Iglesias de Sant Andreu de Barcelona.
Va ser la primera bibliotecària que hi va haver a Manresa, a la llavors anomenada Biblioteca Popular a l'institut Lluís de Peguera.
